28 d’octubre 2008

El doble error




Fa temps que a Esquerra som el punt de mira de tots els observadors espanyols i catalans. Som una força emergent, malgrat algun atzucac de tant en tant, que posa en qüestionament el sistema polític català i espanyol, i que per tant, no ens podem permetre errors infantils com els que cometem massa sovint, i que criticaríem i ens estiraríem del cabells si algú altre ho fes; ja siguin declaracions post-costellades, germans amb càrrecs de confiança, fotos fora de to, etc, això només ajuda als nostres rivals a posar-nos a mig l'ull de l' huracà per després dir-nos ho poc competents que som, tapant tota la bona feina que fem a les diverses conselleries.

L'últim i lamentable error, el del molt honorable President del Parlament Català, Ernest Benach, petit error, al meu entendre, de pensar-se que ningú es fixaria en el "tunning" del seu cotxe oficial i del que va tardar en donar les explicacions corresponents.
I després de l'embolic i campanya mediàtica, potenciada per les declaracions d'un eco-coseller que desprès de treure'l del seu feu, de poca feina i molta foto, ens la te jurada, ha comés el pitjor de tots els errors de l'episodi. Malgrat defensar públicament les modificacions que havia efectuat en el vehicle per tal d'adaptar-lo a les necessitats del seu càrrec, tirar-se enrere per la pressió mediàtica. No hi hem de caure en això home!.

No valoraré si la despesa era necessària o no, o si un A8 és el cotxe adient o no, jo no soc el President del Parlament, però si era necessari, tal i com va defensar, no es pot arrugar, no ha de sentir-se pressionat per discursos completament demagògics per fer-lo sentir culpable. N'hi ha tantes de despeses supèrflues!, i també en temps de crisis, començant per campanyes publicitàries sense cap missatge per part de la Generalitat i d'ajuntaments com el nostre, per ministeris com el de Cultura o Ensenyament amb pressupost però sense competències, amb Diputacions amb pressupostos increïbles amb els que no sabem ven bé que en fan, amb institucions com la Monarquia sense cap tipus de control de despeses, ... en trobaríem tants d'exemples, que sembla mentida que protagonitzem aquests lamentables espectacles.

Tinc la sensació que a vegades ens sentim com a nous rics, que malgrat ser-hi no hi sabem estar. S'han de donar tantes explicacions com faci falta, ser el màxim de transparents però quant es pren un decisió, s'ha de tirar endavant malgrat els medis, que sempre son contraris. Si no, mai ens prendran seriosament.