Festa Major Sabadell 2012, decebedora.... !

Aquesta Festa Major, ha estat de les pitjors que recordo. Els anys passen i el programa de festes es manté immutable, a vegades crec que reciclen els programes i només canvien les dates de les festes, i a sobre quest any hem sofert no només les retallades, sinó també la incompetència del responsables de la Festa Major de la nostra ciutat.

Tots entenem que la manca de pressupost fa difícil programar amb el malbaratament de recursos d’altres anys, però es podria haver compensat amb imaginació i propostes innovadores, però sembla que els responsables municipals estan per a altres coses.

No es pot posar als del Super3 en un lloc no visible per als nens, on només les criatures de primera fila o amb pares amb bones esquenes podien seguir les cançons del Roc i la Pati Pla. La cara de desil·lusió de la canalla era tot un poema!

No podem programar els Antonia Font abans de que acabi el correfoc, molt del públic d’ambdós és el mateix i es trepitja. No és un problema de pressupost, és incompetència pura i dura!

Una de les novetats dels últims anys, la pedalada nocturna, l’han descafeïnat de tal manera que ha perdut tot tipus d’interès, deixant-la només per als incondicionals o per aquells qui no troben cap al·licient en les altres activitats programades.   

Hi ha activitats que funcionen, i funciones molt bé, la cercavila, la bicicletada, el correfoc, la cursa, ... i moltes d’altres que potser m’oblido. Mateix horari, mateix recorregut, mateix de tot, el de sempre vaja...!!. Reciclem el programa que és més baratet i no cal fer servir el caparró. Bé potser que no els toquin, no sigui que els esptatllin!!!

No se, tot plegat molt decebedor!

Gracies a Déu, la gent de Sabadell és collonuda i trobar-se de nou després de les vacances amb els amics i coneguts per començar el curs, ens fa sortir de casa i envair els carrers de la ciutat, i ramblejar, que tant ens agrada al Sabadellencs, però ens ho passaríem millor amb una Festa Major amb novetats i ben programada, i torno a repetir, no és només qüestió de pasta, és qüestió de fer anar les neurones!!! 

I ara a 110?

A començaments dels anys 70, quant jo vaig començar a tindre us de raò, recordo com veia l'agulla del comptaquilòmetres del Seat 600 del meu pare, arribava només al 90, i quant de lluny quedava el límit de velocitat de l'autopista, que ja en aquells temps era de 120. 

L'any 2011 i contra tot pronòstic, amb vehicles amb motors molt més eficients, que tenen un consum un 50% menors a aquells cotxes i on la seguretat s'ha vist multiplicada per no se quina quantitat, les autoritats espanyoles han decidit abaixar el consum de benzina, deixant la velocitat màxima 110, per sota els 120 km/h que varen fixar, també per un problema energètic, allà l'any 73. Al meu entendre; tot un despropòsit!.

Sense tindre el detall del consum d'hidrocarburs a l'estat espanyol, i entenent la preocupació de les autoritats espanyoles pel conflicte a l'Orient Mitjà, aquesta mesura al meu entendre, va contra tota la filosofia d'infraestructures que tant el PSOE com el PP han mantingut durant tots aquests anys.

En aquest Estat, la màxima prioritat ha estat promoure el consum de betzina enfront altres tipus d'infraestructures, sinó, no s'enten, que hi hagi vies de tren, com la de Ripoll, que ara tardin més que a començaments del segle passat, que seguixin projectant infraestructures viaries sense incloure infraestructures ferroviaries, com ara el Quart Cinturó, o que hi hagi una greu mancança de xarxes de tren, com ara un dels corredors viaris més importats com és la AP7 en el tram Martorell - Mollet que no tingui un seu homòleg ferroviari, o que cap al sud del nostre país seguim amb via única, per posar alguns exemples.

El transport de mercaderies és un altre exemple de priorització de les vies rodades enfront altres solucions. A diferència dels nostres veïns francesos, els contenidors i les mercaderies per via ferroviària son completament testimonials. Els contenidors que venen d'Europa en tren, en comptes de continuar per una via d'ampla europeu, fins ara, es carregen i es distribueixen en camions, i els que venen en vaixell i arriben a un dels ports mes importats del sud d'Europa com és Barcelona, també es tenen que dristribuir en camió. Aquesta aberració sembla que es comença a solucionar paulativament i es comencen a fer els deures, 50 anys tard!.

Els 110, tot s'ha de dir, venen acompanyats per la baixada del bitllets de transport públic, per incentivar-ne el consum. Gracies!!!. Tot i que jo crec que s'incentivaria més, si els trens no s'espatllessin tant, si el personal no estigues de vaga cada dos per tres, si les estacions estiguessin adaptades, si tinguéssim certa garantia dels horaris, si els retards fossin només puntuals i no a totes les hores punta, si la freqüència d'autobusos fos la necessària, si també arrivessin als polígons industrials a les hores que comencen les industries i no a mig matí, si per exemple de Sabadell a Palau (menys de 20 km) no es tardés una hora en arribar-hi. En fi, que si volem incentivar el transport public, el que s'ha de fer és revisar-lo tot, de cap a peus, per molt que baixem el preu, per arribar a Palau, pràcticament només és viable anar-hi amb cotxe.

La bicicleta també és un gran oblidada, a excepció de Barcelona on el Bicing funciona a tota màquina, altres grans ciutats com la nostra, la tenen del tot oblidada. Carrils bici que no se sap on van, on no hi ha cap ruta que porti cap al centre, a excepció de carrers, com el de darrera de casa meva, on fa un més han pintat unes bicicletes al mig de la via (no voldran que ens creguem que això és un carri bici, oi?) i que moltes vegades estan ocupades per cotxes, tal i com hem denunciat repetidament, no son un bon sistema d'incentivar-ne el us. No seria factible un bicing a Sabadell, una ciutat on sense tindre en compte els barris de Torre-Romeu o Poble Nou que tenen una altre realitat, és pràcticament sense desnivells? Jo crec que si. Però tardaran 10 anys en fer-ne l'estudi i uns altres tants perquè ens en donin els resultats. 

Tot sembla indicar que la baixada de velocitat només aconseguirà molestar a tothom, que es farà un pegat i que quant Libia s'estabilitzi, traurem les enganxines dels senyals de tràfic i les polítiques de canvi de model d'infraestructures, quedaran en l'oblit fins a una nova crisis del petroli. 

Les inèrcies no es canvien així com així, i tant uns com els altres, tenen un model basat en el cotxe, i quant passí la crisis; tornaran a fer mes carreteres, per posar-hi mes cotxes, que es col·lapsaran en poc temps, i faran més carreteres, i així tant els amics de Repsol i Cia o els de les constructores amigues, faran molts diners.

Potser ja n'hi ha prou no?

El Sr. Santamaria s'equivoca

Hi ha aspectes de l'article d’opinió del sr. Santamaria del dia 3 de Juny al Diari de Sabadell que crec que val la pena matisar, en primer lloc constata una evidència, és cert, la realitat sociopolítica de Sabadell és distinta de la que hi ha a Arenys de Munt o a l’anomenada Catalunya Interior, les repetides onades d’immigració des dels anys 50 del centre i sud de la península es van acumular a la corona de Barcelona, i no només això, es van acumular en barris concrets.
En aquests barris els vincles amb Espanya a nivell sentimental són forts i els referent nacional és, encara, majoritàriament l’espanyol; de fet, la dependència estatal/espanyola de les dues forces que han governat aquesta ciutat, Iniciativa primer i el PSC després, ho rubrica. El que no és tan obvi és la correlació que l’articulista fa sobre classes socials, llengua, nova immigració i la seva presumpta manca d’interès per qüestions nacionals, i anant més enllà, el consell que els dóna de mantenir-se neutrals recordant la seva condició d’estrangers, la nova immigració o com a mi m’agrada anomenar-los, els catalans de primera generació, són persones que han vingut per quedar-se, i que, com la resta de ciutadans i ciutadanes han de poder decidir allò que és millor per al país on viuen i per al seu progrés econòmic, polític i social.

La divisió que fa entre les classes socials, utilitzant conceptes anacrònics i identificant orígens i llengües amb classes socials. Aquest és un discurs interessat que s’ha utilitzat durant molts anys per part dels dos partits majoritaris, voler recordar in eternum l’origen dels catalans i catalanes, per tal de mantenir el país dividit en dos blocs i les seves quotes de poder, i alguns ho volen tornar a repetir amb els catalans de primera generació, com m’agrada anomenar a la nova immigració.

També fa, una lectura que com a mínim, no és científica, la de la participació, els i les ciutadanes no teníem assignat un col·legi electoral per votar, ho podíem fer a qualsevol punt, i en aquests, a diferència del què alguns voldrien, no es demanava ni la classe social, ni d’on eren els seus avantpassats, ni a quin barri residia, tan sols es mirava que residís a Sabadell.

L’avenç de l’independentisme no ve per qüestions identitàries, sino ja faria anys que hauríem desaparegut com a nació, ve pel sentiment de pertinença, i per una qüestió de pragmatisme, és indestriable el benestar social de l’avenç nacional i aquesta és l’aposta de l’independentisme, mal que els pesi a alguns. Un estat propi i millori les condicions de vida de tots els seus ciutadans i ciutadanes.

Li puc resumir en una frase d’un votant “Yo soy aquello que antes decian CHARNEGO, però vengo a decir que Sí para vivir mejor y que mis hijos también lo esten”.

L’experiència de la gent de la consulta amb qui he pogut parlar, que estaven a les taules el dia de la consulta i en especial els dies de vot anticipat, és especialment positiva quan els ha estat possible explicar a persones de la nova immigració el perquè de la consulta i el seu caràcter netament democràtic. Abans de fer segons quina afirmació li recomano que miri el reportatge de Vilaweb anomenat “les dues cares de la moneda”. 

Sens dubte, ha mancat poder-ho explicar més i millor, arribar a més gent. Una consulta no vinculant, organitzada completament de forma voluntària, sense gairebé pressupost i sense la complicitat de la majoria de mitjans de comunicació que miraven cap a un altre costat, té “handicaps”. Altres consultes recents organitzades oficialment no els tenen, i han fet el ridícul, si només tenim en compte el número de gent que s’hi ha interessat: parlem de la consulta de Barcelona del Sr. Hereu sobre la Diagonal però també de l’organitzada per l’Ajuntament de Terrassa sobre les inversions municipals, amb una participació del 8%

Pel que fa a la participació, vostè fa trampes quant juga amb el número de votants. És cert que el resultat en percentatge de l’Entesa i ERC a les passades municipals s’assemblen als de la consulta, al voltant del 13 o 14 %. L’únic detall és que els resultats que menciona és sobre el total del vot que hi ha participat, mentre que en la consulta és sobre el total del cens. De fet només és una PETITA diferència de 12.097 vots, quasi res.... un petit increment de vot del 218,29 % de les dues formacions. Si seguim amb l’exemple que vostè menciona, als vots d’ERC i Entesa hi podríem afegir tots els de CiU, i tenint en compte el tebi o quasi nul interès que ha mostrat aquesta formació per impulsar la consulta, resulta que o bé tenen un problema de desencaix amb el seu electorat o potser és que també hi ha votants del PSC que es passen a les tesis independentistes, com de fet ja va dir l’enquesta del passat 19 de maig a un mitjà no especialment afí a la causa com és “La Vanguardia”.

L’independentisme s’ha normalitzat a la societat catalana, el nombre d’independentistes puja a tot arreu, i també a Sabadell. Fins l’any 1999 cap força independentista tenia un regidor a Sabadell, fa 10 anys una consulta independentista i menys aquí Sabadell era inimaginable. Ara ens hem mobilitzat 22.300 independentistes a Sabadell i fins i tot el Sr, Bustos dóna suport en un Ple a la celebració de la consulta. S’ho miri com s’ho miri, Sr. Santamaria, això és imparable.

En aquest post agraeixo les aportacions i les idees d'en Xavi Rossell, d'en Juli Fernandez i de l'Eloi Pineda

30M, Vota “Sí”

El proper 30 de maig a Sabadell es durà a terme la Consulta sobre l’Autodeterminació a Sabadell, un camí que va encetar Arenys de Munt i al que s’hi han anat unint més municipis en diverses onades de consultes, aquestes. són un gran instrument per fer pedagogia de la participació ciutadana però també per l'exercici de la democràcia. Molta gent ens ha preguntat, i a Sabadell quant? Doncs el proper diumenge 30M, tot un repte tant per la infraestructura necessària en una població tant gran, com pel fet de ser l’ única ciutat del país que ho fa en aquesta data. Si tens més de 16 anys i estàs empadronat a Sabadell, des d’Esquerra et volem animar a votar “Sí” a la independència de la nostra nació.


Tal i com està la situació política actual i l'estat d'ànim de la gent, en aquests moments l’única idea que fa moure centenars de milers persones un matí de diumenge, a ciutats grans com Sant Cugat o a petites con Ullastrell, és la idea de la llibertat nacional i la del procés democràtic cap a la independència. Es va veure en les anteriors consultes a altres municipis i estem treballant des del primer dia perquè es torni a veure el 30M a la nostra ciutat. No et deixis enganyar per la participació o per la seva oficialitat, i vés a votar, a altres referèndums organitzats per grans ajuntaments amb pressuposts milionaris i amb l’estructura “oficial” a disposició, han tingut una baixíssima participació i el resultat en cap cas ha estat qüestionat. Les diverses onades de referèndums per l’autodeterminació han atret la mirada de molts mitjans de comunicació internacionals que se n’han fet ressò, i avui i gracies a això, internacionalment Catalunya comença a estar al mapa al costat d’altres pobles que lluiten per la seva llibertat.


Votar "Sí" ajuda a perdre la por sobre el procés d’independència. Massa sovint els qui no volen que els Països Catalans decideixin el seu futur en llibertat treuen el fantasma de la divisió social, d'allò que ens separa. Aquest argument es desmunta completament quan en altres ciutats i pobles veiem a milers de persones anant a votar sobre la independència de Catalunya, I aquí a Sabadell, quan veiem que la gent s’acosta a les urnes de vot anticipat que hi ha repartides per tota la ciutat, tranquil·lament i amb actitud festiva. Gent de totes de les edats i procedència, que parlen diverses llengües, i que segurament sobre altres qüestions discrepen, però que són capaces d'expressar-se lliurement a favor del "sí" o del "no" en un procés netament democràtic i cívic.


Les Consultes populars per l’autodeterminació són una nova fita que l’ independentisme posa a l'agenda política del país, i després d’aquestes, caldrà recollir el testimoni des de les institucions. Els que volem que tingui lloc una consulta oficial, decisòria i amb totes les garanties electorals, continuarem treballant-hi, des de les institucions i des del carrer. Acabem d’aprovar al Parlament una Llei de consultes, un reconeixement parlamentari de les consultes sobre la independència i la vigència del dret a l’autodeterminació de la nació catalana; però sabem que no n’hi ha prou, que cal anar molt més enllà. Ara cal que tu votis, poder votar i fer-ho pel "Sí" és una oportunitat única que no es pot malbaratar.

Cal que reinventem Sabadell?

Un dels records més vius de la meva infantesa és la fressa de les ordidores o dels telers, o l’olor característic de la llana, del fil i de la borra a l’anar cap a l’escola; els meus pares i els meus avis, a l’igual que la majoria de la ciutat, eren treballadors de l’industria tèxtil. Crec que la meva filla de set anys no ha vist cap teler i desconeix el passat fabril de la nostra ciutat. Sabadell aquests darrers anys ha sofert una profunda transformació i poc queda d’aquella ciutat dels tres torns, del ram de l’aigua i de les cosidores de peces.

Hem recuperat el rodal i aquell riu declarat biològicament mort, que sempre feia olor i sempre baixava d’un color diferent, tot dependent del color de l’última comanda que calia servir. Encara hi queda molt per fer, però només cal passejar-hi un cap de setmana per descobrir com a poc a poc l’anem recuperant i com ens l’anem fent nostre. Altres parts de la ciutat també han millorat moltíssim, els barris han sofert tot un canvi, Torre-Romeu, Can Puiggener, Ca n’Oriac o les Termes per citar-ne alguns, han millorat les seves infraestructures, s’hi ha fet places i se n’han dignificat les zones publiques. S’ha renovat bona part dels serveis de salut, tant els CAP, com l’Hospital Taulí o l’Aliança, s’han construït guarderies públiques i centres cívics. La Generalitat està construint l’obra més important dels darrers anys, un avenç importantíssim a la infraestructura ferroviària que ha de millorar, no només la fisonomia  i la circulació i de Sabadell si no de tota la comarca. I els últims plans FEIL han donat l’últim toc a aquest canvi, renovant el ferm i les places del centre de la ciutat que potser eren les més oblidades.

Però, i un cop canviada la ciutat i a punt de solfa, ara què? Cap a on anem? Sembla que falten idees, que no hi ha cap projecte de ciutat, que hem perdut el rumb. No som una ciutat fabril, però què som ara?. Una ciutat de serveis, de cultura? Dubtem i donem voltes i cada dia que passa perdem oportunitats de construir-ne un, amb passió i il•lusió no n’hi ha prou, cal posar-hi una mica de matèria gris i molta feina cap a una direcció en concret. Un dels nous parcs industrials que es volien potenciar i que eren una magnífica oportunitat de definir un projecte, l’acabaran convertint en un parc comercial i d’oci, la Ciutat de la Música no sabem cap on va, qui se’n recorda del Parc de Salut que havia d’anar a la caserna de la Guàrdia Civil? o potser... algú sap algun dels projectes que ens han de dur cap a una ciutat que pretén ser alguna cosa?.

Abans de les eleccions, es tallarà la cinta de les pistes d’atletisme i d’alguna plaça d’última hora, es continuarà amb la política clientelar i es collarà amb l’amenaça del retall de les subvencions a alguna entitat no afí, i segurament seguiran guanyant les eleccions els mateixos i Sabadell seguirà perdent pistonada, seguirà sense rumb, no tindrem ni olor a llana i a fil, i no serem ni una ciutat fabril ni de cultura, ni de..., això si, tindrem molta passió per Sabadell i ens seguirem creient el melic del mon.

Potser ja és hora que repensem Sabadell i posem fil a l’agulla.

Política a Sabadell (2)

Aquest matí una companya m'ha suggerit de mirar el Sabadell ha de Canviar. I jo que creia que les únics que utilitzaven aquest estil de fer noticies eren els de la COPE i els seus successors.... ! Després de la sorpresa inicial que hi hagi grups polítics que es dediquin a fer confidencials, m'agradaria puntualitzar alguna de la informació que hi apareix i que no està del tot contrastada.

Nosaltres no hem dit que "que les propostes d’Esquerra han quedat tapades per la crispació de la que en  culpa, pel seu to àcid,  a CiU i en particular a ICV-EUIA.". És cert que hi ha mitjans de comunicació que se'n fan ressò d'aquesta manera, però n'hi ha d'altres que no. Vostès saben millor que ningú, que les declaracions a aquesta ciutat es simplifiquen i que els titulars sempre responen als interessos dels mateixos.

El que vàrem dir és que el to àcid del ple, del govern i de la oposició, tapen les propostes polítiques a Sabadell. ICV-EUiA i CiU s'hi han apuntat en aquesta legislatura, i no és la manera de fer política que ens agrada, preferim fer política en positiu  No ens queixem de que quedin tapades les nostres propostes, queden tapades qualsevol tipus de proposta. És normal que quant manquen propostes, pugi el to de veu, però no se'n ha d'abusar... Crec que hi ha propostes damunt de la taula per part de tots els partits polítics i aquest to impedeix analitzar-les i treballar-les, ja que en desvia l'atenció. Demanem de no utilitzar els tribunals com a arma política, si hi ha coses ha denunciar a la justícia, no s'ho pensin, endavant!. Però hi ha temes punibles políticament que no ho son judicialment. 

Els atacs personals no ajuden a res. És massa fàcil fer titulars simplistes, no cal que els hi ho posem fàcil!. Ja suposo que els va molt bé, als un i als altres, que s'alimenten d'ells; però fan un flac favor a la política. Després ens preguntem i ens queixem que hi ha descrèdit dels polítics, sembla que hem oblidat allò de vetllar per l'interès comú, veient el que surt a la premsa, queda tant lluny....,

El resultat final és que malauradament vostès i el PSC acaben fent allò que critiquen. Política personalista!

Toni Viadé

Ahir va morir, un company, un amic, en Toni Viadé. El vaig conèixer a l'institut, no érem de la mateixa colla, però era un tipus d'aquells que cau be a tothom i amb el que és fàcil compartit una cervesa mentre feies campana de francès o català.

Després el vaig retrobar al partit, i amb ell vaig descobrir que això de la política no és tant avorrit com sembla. El vaig substituir a la secretaria de finances i he de confessar que aquella és potser l'època mes divertida de la política que he viscut. Directe i contundent, però sempre amb subtítols irònics, poques coses hi havia que no mereixessin un segon comentari divertit.

Recordo especialment les seves subjectives explicacions de les converses que varen portar al primer pacte de legislatura amb el PSC i CIU, o l'esgarrifança que ens va entrar passant comptes de la secció local, mentre veiem les primeres imatges del 11M al menjador del seu pis a la Rda Zamenhof, tot pensant que era fruit del independentisme basc i que això comportaria l'inexorable davallada electoral del nostre partit...

Políticament va ser un dels meus mestres, i li agraeixo tot aquests anys de militància amb ell. Jo no el recordo enfadat ni de mal humor, segurament és una imatge deformada d'una persona que no hi convivia i que no era del cercle de les seves amistats, però és una de les actituds vital que mes m'agraden. Amb més persones com ell, no se si el mon seria igual, però segur que seria més divertit.

Gracies Toni per tots aquests anys....

RENFE de nou.

És al·lucinant l'exactitud de la RENFE. 4 gotes i tren avariat a l'Hospitalet amb els consecuents retards a tota la linea. Un altre cop tard a la feina.
Almenys, això s'ha de reconèixer, aquesta vegada un cop solucionada l'avaria han tingut l'amabilitat de comunicar-ho per la megafonia del tren. Llàstima que després s'han deixat els altaveus connectats i hem tingut que suportar el molest soroll de l'"Estàtica" la resta del viatge. No podia ser que ho fessin bé per un cop...

Pressupostos Aj. Sabadell 2009

Un cop més, estic indignat amb l'equip de govern.

El divendres a la tarda ens envien tota la documentació relativa a les despeses del pressupostos municipals i pretenen que ens possicionem amb només quatre dies, amb un cap de setmana entremig.

Crec que és un acte mes de prepotència i de manca de respecte a l'oposició. Amb actuacions com aquestes no aconseguiran mai la confiança de la resta de forces polítiques. Encara que fossin els millors pressupostos del mon, mereixen ser votats en contra.

Que te que amagar l'equip de govern per no voler que ens ho mirem a fons?

Un altre món és possible.

Aquest és un eslògan d’una famosa Ong, una frase que a mi també hem va portar a fer el pas i decidir-me a militar activament en política. Vaig demanar el carnet de militant l’any 1999, poc abans de la campanya electoral de les municipals on varem aconseguir el primer regidor.
Des de llavors he tingut la sort de veure créixer i madurar el partit i la nostra secció, en tots els sentits. En aquests 8 anys hem duplicat el nombre de regidors i triplicat el de militants, hem estat al govern i a la oposició, tenim més experiència, disposem de majors recursos i hi ha una dinàmica i uns equips de treball molt més organitzats.

Possiblement i hi ha diverses maneres d’aconseguir els nostres objectius nacionals, i a tots ens agrada discutir acaloradament sobre quina estratègia és la millor, però el que és segur, és que per aconseguir-ho, hem de tenir una major presència en les institucions, i entre elles i especialment, en el nostre ajuntament.

Fa mesos que molts ens hem ofert per treballar en el programa electoral, en la campanya electoral, en els projectes i propostes de ciutat, les úniques que es mouen en els dos grans eixos que ens defineixen, nacionals i d’esquerres. Propostes moltes d’elles innovadores, que volen donar resposta als neguits i a les preocupacions, a les il•lusions i les esperances de tots, partint de l’experiència vital i no de grans despatxos allunyats moltes vegades de la realitat.
El nostre, és un projecte molt ambiciós, on anem fent passets i on ens volen aixafar a cada un d’ells, i no cal fer-se el màrtir, molt propi ara que acaba de passar la Setmana Santa, però poc pràctic en política. Les regles, son les que son, i no les podem canviar. El millor mitjà de comunicació ets tu, que coneixes les nostres propostes i que saps a qui van dirigides i com fer-les arribar.

Pràcticament només queda un mes per a les eleccions municipals, i el resultat d’aquestes depèn en gran mesura de l’esforç de tots nosaltres. Tots tenim una vida molt complicada, a tots ens costa sortir de casa, robar una mica de temps la família o a la son, però la política no la podem deixar només en mans dels altres.

El teu carnet de militant, segur que també és una aposta. Potser no per canviar tot el món, però si una miqueta el nostre país i la nostra ciutat. Et demano un últim esforç abans de les eleccions, hi ha molts llocs on la teva presència és valuosíssima. Si volem un bon resultat ens cals tu, tots som imprescindibles i entre tots podem fer possible un altre Sabadell.

Estil bustos

Estem en pre-campanya electoral, és l’hora de que els partits polítics expliquem als ciutadans el nostre programa electoral, però també és moment de valorar la feina del que ha estat l’equip del govern durant els quatre anys de legislatura. Estem convençuts de que durant aquest temps s’ha fet feina, de fet, d’això es tracta, i el partit socialista amb tot el seu aparell mediàtic ja se n’encarrega d’explicar-ho sobradament, però al nostre entendre, aquest equip de govern té algunes assignatures pendents i una és el seu alcalde i la seva incapacitat d’estar al front en moments de crisis.

En aquest mandat el consistori ha tingut dues grans crisis polítiques. La primera, en el moment que es va trencar la coalició de govern, on primer CiU i després Esquerra i Icv-Euia van sortir del govern. Una cosa que ens va sorprendre és que en el moment de màxima tensió, en la reunió on es va acabar de trencar el pacte, el senyor alcalde no hi era present. Va delegar la feina bruta de fer-nos fora en dues altres persones de l’equip del govern. Sis anys de treball conjunt es van donar per liquidats amb unes declaracions als mitjans de comunicació abans de parlar amb nosaltres, i una reunió després, sense la seva presència. Un final decebedor.

L’altra crisis de govern, la tenim aquest dies, amb el contenciós administratiu presentat per algunes forces polítiques pel conveni signat entre l’alcalde i el Sr Rubalcaba, ministre de l’ Interior espanyol, per la cessió de l’antiga caserna de la Guardia Civil.

Abans del ple es van retirar dues de les mocions a canvi del compromís de parlar-ne i donar les explicacions al més alt nivell, i en aquesta ocasió, l’alcalde també és incapaç de posar-se al davant de la negociació i mantenir una reunió amb les altres forces polítiques. Com en l’altra ocasió, envia a altres persones a fer la feina.

Tenim un alcalde que gairebé és omnipresent, que està a tot arreu, sempre ens el trobem inaugurant coses, algunes fins i tot més d’una vegada. I ja està bé que hi sigui en els moments dolços!. L’alcalde ha d’estar al costat dels ciutadans, i tant que sí. Però també el volem ens els moments durs, en els moment d’assumir responsabilitats, de dialogar, de negociar i potser de reconèixer que tot no s’ha fet del tot bé. Tot és millorable i el diàleg és important per poder-se entendre.

Potser aquest és "l’estil Bustos", i no ens agrada, ho hem dit en més d’una ocasió i ho tornem a dir ara. Esperem que el sr. Alcalde reflexioni i pel bé de tots, canviï aquesta actitud.