Ja fa temps que les enquestes no els son especialment positives a Catalunya, per un costat una crisis èconomica de la que no se'n escapa ningú i que castiga especialment als partits polítics que estan a govern, malgrat que la oposició tampoc ofereixi cap sol·lució i per altre costat la creixent desafecció de la societat catalana envers la indivisible i única "nación española".
Els fets és precipiten amb la sentència del Tribunal Constitucional que el PSOE no pot controlar i que treu una sentència més política que jurídica que els deixa fora de joc. Esperpèntica és la correlació de declaracions que es fan des de les files socialistes catalanes, que van des de una acceptable primera reacció del President Montilla en la primera compareixença fins a la inexplicable polèmica amb el lema de la manifestació que convoca Omnium Cultural el 10 de Juliol i que finalment és el major exit de participació de la història amb un crit pràcticament unànim que no era un altre que "indepèndencia" i amb els socilistes atrapats amb el federalisme que comencen a ja no creure's ni ells.
A partir d'aqui el PSOE ja ho veu clar, amb Catalunya ja no tenen res a pelar, doncs res, a partir d'aqui a la seva, i comencen amb la mateixa política nacionalista que el PP, que al cap i a la fi és el que els dona mes vots a la seva "nación".
Primer pas, sabotejar la unitat dels partits polítics catalans tant al Parlament primer com a les Corts Espanyoles després, no sigui que es pugi dir que son procatalans. Segon pas, desinvertir, amb la crisis, la major retallada en infraestructures a Catalunya, amb tot allò que ja està començat i que el que hi ha consens i la tercera i perquè no sigui dit i sense cap cost econòmic, acceleren aquells projectes d'obres que més ampolles fan a la ciutadania, amb traiduria i nocturnitat, presenten el projecte de Quart Cinturó entre Terrassa i Granollers el últim dia de Juliol i amb TOT EL MES D'AGOST per presentar alegacions, ei! tot un mes!!
En fi, no se quins seran els propers passos, però està clar que lluny estarem d'aquelles declaracions pro-catalanes d'en Rodriguez Zapatero d'acceptar alló que digues el poble Català. Ara prioritat a allò que diu el poble español que en esència és anticatalà.
