Llauna de Sardines direcció Barcelona per Via 2

Escric aquest post, indignat, a dalt d'un tren de mitja distancia direcció Barcelona.
Aquesta setmana, tot consienciat del problema energètic del nostre país, he decidit fer cas a les autoritats públiques i he deixar el cotxe a casa.
Tot aprofitant que vaig sol, gracies a la setmana blanca escolar, he decidit agafar el tren per tornar de casa dels meus sogres cap a casa.
Després de la bona impresió de trobar-me l'estació desatesa, sense ningú que vengui els bitllets, ni tant sols una impersonal maquina expenedora, em trobo dret, enmig del passadís del tren, acompanyat per un llarga cua de gent que no deixa ni un centímetre del vagó buit, que com jo, ens diriguim a Barcelona amb cara de decepció i resignació alhora.
Espero, que en la hora llarga que ens falta per arribar a destinació, veure el revisor i a part de comprar-li en bitllet que ningú m'ha venut fins ara, comentar-li la meva satisfacció pel magífic servei rebut.
Estic del tot convençut que la rebaixa del 5% en els bitllets de Renfe, tot i que de moment la Generalitat no pensa assumir-ne el cost aquí Catalunya, farà que moltíssima gent com jo decideixi passar-se al transport públic.
Només tinc el dubte, de si això és així cada setmana o només ha estat aquesta, degut a que a la sempre colapsada Ap7 només es pot anar a 110!

I ara a 110?

A començaments dels anys 70, quant jo vaig començar a tindre us de raò, recordo com veia l'agulla del comptaquilòmetres del Seat 600 del meu pare, arribava només al 90, i quant de lluny quedava el límit de velocitat de l'autopista, que ja en aquells temps era de 120. 

L'any 2011 i contra tot pronòstic, amb vehicles amb motors molt més eficients, que tenen un consum un 50% menors a aquells cotxes i on la seguretat s'ha vist multiplicada per no se quina quantitat, les autoritats espanyoles han decidit abaixar el consum de benzina, deixant la velocitat màxima 110, per sota els 120 km/h que varen fixar, també per un problema energètic, allà l'any 73. Al meu entendre; tot un despropòsit!.

Sense tindre el detall del consum d'hidrocarburs a l'estat espanyol, i entenent la preocupació de les autoritats espanyoles pel conflicte a l'Orient Mitjà, aquesta mesura al meu entendre, va contra tota la filosofia d'infraestructures que tant el PSOE com el PP han mantingut durant tots aquests anys.

En aquest Estat, la màxima prioritat ha estat promoure el consum de betzina enfront altres tipus d'infraestructures, sinó, no s'enten, que hi hagi vies de tren, com la de Ripoll, que ara tardin més que a començaments del segle passat, que seguixin projectant infraestructures viaries sense incloure infraestructures ferroviaries, com ara el Quart Cinturó, o que hi hagi una greu mancança de xarxes de tren, com ara un dels corredors viaris més importats com és la AP7 en el tram Martorell - Mollet que no tingui un seu homòleg ferroviari, o que cap al sud del nostre país seguim amb via única, per posar alguns exemples.

El transport de mercaderies és un altre exemple de priorització de les vies rodades enfront altres solucions. A diferència dels nostres veïns francesos, els contenidors i les mercaderies per via ferroviària son completament testimonials. Els contenidors que venen d'Europa en tren, en comptes de continuar per una via d'ampla europeu, fins ara, es carregen i es distribueixen en camions, i els que venen en vaixell i arriben a un dels ports mes importats del sud d'Europa com és Barcelona, també es tenen que dristribuir en camió. Aquesta aberració sembla que es comença a solucionar paulativament i es comencen a fer els deures, 50 anys tard!.

Els 110, tot s'ha de dir, venen acompanyats per la baixada del bitllets de transport públic, per incentivar-ne el consum. Gracies!!!. Tot i que jo crec que s'incentivaria més, si els trens no s'espatllessin tant, si el personal no estigues de vaga cada dos per tres, si les estacions estiguessin adaptades, si tinguéssim certa garantia dels horaris, si els retards fossin només puntuals i no a totes les hores punta, si la freqüència d'autobusos fos la necessària, si també arrivessin als polígons industrials a les hores que comencen les industries i no a mig matí, si per exemple de Sabadell a Palau (menys de 20 km) no es tardés una hora en arribar-hi. En fi, que si volem incentivar el transport public, el que s'ha de fer és revisar-lo tot, de cap a peus, per molt que baixem el preu, per arribar a Palau, pràcticament només és viable anar-hi amb cotxe.

La bicicleta també és un gran oblidada, a excepció de Barcelona on el Bicing funciona a tota màquina, altres grans ciutats com la nostra, la tenen del tot oblidada. Carrils bici que no se sap on van, on no hi ha cap ruta que porti cap al centre, a excepció de carrers, com el de darrera de casa meva, on fa un més han pintat unes bicicletes al mig de la via (no voldran que ens creguem que això és un carri bici, oi?) i que moltes vegades estan ocupades per cotxes, tal i com hem denunciat repetidament, no son un bon sistema d'incentivar-ne el us. No seria factible un bicing a Sabadell, una ciutat on sense tindre en compte els barris de Torre-Romeu o Poble Nou que tenen una altre realitat, és pràcticament sense desnivells? Jo crec que si. Però tardaran 10 anys en fer-ne l'estudi i uns altres tants perquè ens en donin els resultats. 

Tot sembla indicar que la baixada de velocitat només aconseguirà molestar a tothom, que es farà un pegat i que quant Libia s'estabilitzi, traurem les enganxines dels senyals de tràfic i les polítiques de canvi de model d'infraestructures, quedaran en l'oblit fins a una nova crisis del petroli. 

Les inèrcies no es canvien així com així, i tant uns com els altres, tenen un model basat en el cotxe, i quant passí la crisis; tornaran a fer mes carreteres, per posar-hi mes cotxes, que es col·lapsaran en poc temps, i faran més carreteres, i així tant els amics de Repsol i Cia o els de les constructores amigues, faran molts diners.

Potser ja n'hi ha prou no?

El PSOE abandona Catalunya.

Els moviments estratègics del PSOE els darrers mesos, em fan sospitar que han tirat la toballola i que ja ho donen tot perdut a Catalunya.

Ja fa temps que les enquestes no els son especialment positives a Catalunya, per un costat una crisis èconomica de la que no se'n escapa ningú i que castiga especialment als partits polítics que estan a govern, malgrat que la oposició tampoc ofereixi cap sol·lució i per altre costat la creixent desafecció de la societat catalana envers la indivisible i única "nación española".

Els fets és precipiten amb la sentència del Tribunal Constitucional que el PSOE no pot controlar i que treu una sentència més política que jurídica que els deixa fora de joc. Esperpèntica és la correlació de declaracions que es fan des de les files socialistes catalanes, que van des de una acceptable primera reacció del President Montilla en la primera compareixença fins a la inexplicable polèmica amb el lema de la manifestació que convoca Omnium Cultural el 10 de Juliol i que finalment és el major exit de participació de la història amb un crit pràcticament unànim que no era un altre que "indepèndencia" i amb els socilistes atrapats amb el federalisme que comencen a ja no creure's ni ells.

A partir d'aqui el PSOE ja ho veu clar, amb Catalunya ja no tenen res a pelar, doncs res, a partir d'aqui a la seva, i comencen amb la mateixa política nacionalista que el PP, que al cap i a la fi és el que els dona mes vots a la seva "nación".

Primer pas, sabotejar la unitat dels partits polítics catalans tant al Parlament primer com a les Corts Espanyoles després, no sigui que es pugi dir que son procatalans. Segon pas, desinvertir, amb la crisis, la major retallada en infraestructures a Catalunya, amb tot allò que ja està començat i que el que hi ha consens i la tercera i perquè no sigui dit i sense cap cost econòmic, acceleren aquells projectes d'obres que més ampolles fan a la ciutadania, amb traiduria i nocturnitat, presenten el projecte de Quart Cinturó entre Terrassa i Granollers el últim dia de Juliol i amb TOT EL MES D'AGOST per presentar alegacions, ei! tot un mes!!

En fi, no se quins seran els propers passos, però està clar que lluny estarem d'aquelles declaracions pro-catalanes d'en Rodriguez Zapatero d'acceptar alló que digues el poble Català. Ara prioritat a allò que diu el poble español que en esència és anticatalà.