Així no

Independentment de la simpatia o no vers un moviment social com el dels indignats, hi ha fronteres que no es poden passar.
Tothom te tot el dret a manifestar-se de la ma era que vulgui, un dia en un carrer, en una universitat o acampats a la plaça del poble; és bo i democràticament molt sa fer sentir el nostre malestar. Pot produir cert malestar, però sobretot produeix una sensibilització envers un afer que d'una altra manera passaria desaperçebut. Altra cosa és que s'impedeixi el normal funcionent de la democràcia, segrestar el normal funcionament del parlament, dels carrecs electes, sigui pel motiu que sigui, i per mes lloable que pugui ser el fons, és com no deixar anar a votar o il.legalitzar partits, és al meu entendre, un pas envers el totalitarisme.
Un moviment que demana i promulga millores de la democràcia, amb les que no hi puc estar mes d'acord, no pot utilitzar la força per fer-hi front. Combatre les idees per la força és un pas cap el feixisme.

Jo fa quinze anys ja estava indignat i vaig decidir intentar canviar les coses

Jo fa quinze anys ja estava indignat de com anaven les coses. Part de la classe política ja era corrupte, el bancs ja es feien d'or a espatlles del treballadors, el joves ja ho tenien difícil per accedir a la primera feina i per tindre una vivenda, alguns partits polítics semblaven més interessats a tindre contents als "lobbies" financers que a les persones del carrer.. La nostra societat ja era individualista i cadascú a la seva.... I en aquells moments, vaig decidir fer un pas mes, i deixar la indignació de costat i fer alguna cosa per canviar el mon. Vaig decidir d'arremangar-me, i després de valorar si implicar-me en una ONG o en un partit polític, vaig tirar per militar d'un partit polític. Un partit que entén la manera de fer política d'una manera diferent, on la democràcia és més de base, un partit assembleari, amb les seves virtuts i els seus defectes, on les decisions no son monolítiques, on l'esport més practicat és el diàleg i el contrast d'idees, on les bases no tenen cap problema per desautoritzar la direcció si no els sembla bé el que estan fent. On el treball de totes les PERSONES, compta i molt.


Les coses quinze anys després no han canviat gaire. De fet sembla que estan exactament en el mateix punt. Però el que és segur es que indignant-se i quedar-se aquí, no serveix de res. La democràcia que tenim no és la millor, de fet, al meu entendre, és molt millorable i encara te tics d'autoritarisme postfranquista.


Però hi ha alternatives als partits polítics tradicionals, i no només el meu.


Diumenge TU pots decidir si tot continua igual, si vols continuar estar indignat o vols començar a canviar les coses. TU DECIDEIXES