Aquest és un eslògan d’una famosa Ong, una frase que a mi també hem va portar a fer el pas i decidir-me a militar activament en política. Vaig demanar el carnet de militant l’any 1999, poc abans de la campanya electoral de les municipals on varem aconseguir el primer regidor.
Des de llavors he tingut la sort de veure créixer i madurar el partit i la nostra secció, en tots els sentits. En aquests 8 anys hem duplicat el nombre de regidors i triplicat el de militants, hem estat al govern i a la oposició, tenim més experiència, disposem de majors recursos i hi ha una dinàmica i uns equips de treball molt més organitzats.
Possiblement i hi ha diverses maneres d’aconseguir els nostres objectius nacionals, i a tots ens agrada discutir acaloradament sobre quina estratègia és la millor, però el que és segur, és que per aconseguir-ho, hem de tenir una major presència en les institucions, i entre elles i especialment, en el nostre ajuntament.
Fa mesos que molts ens hem ofert per treballar en el programa electoral, en la campanya electoral, en els projectes i propostes de ciutat, les úniques que es mouen en els dos grans eixos que ens defineixen, nacionals i d’esquerres. Propostes moltes d’elles innovadores, que volen donar resposta als neguits i a les preocupacions, a les il•lusions i les esperances de tots, partint de l’experiència vital i no de grans despatxos allunyats moltes vegades de la realitat.
El nostre, és un projecte molt ambiciós, on anem fent passets i on ens volen aixafar a cada un d’ells, i no cal fer-se el màrtir, molt propi ara que acaba de passar la Setmana Santa, però poc pràctic en política. Les regles, son les que son, i no les podem canviar. El millor mitjà de comunicació ets tu, que coneixes les nostres propostes i que saps a qui van dirigides i com fer-les arribar.
Pràcticament només queda un mes per a les eleccions municipals, i el resultat d’aquestes depèn en gran mesura de l’esforç de tots nosaltres. Tots tenim una vida molt complicada, a tots ens costa sortir de casa, robar una mica de temps la família o a la son, però la política no la podem deixar només en mans dels altres.
El teu carnet de militant, segur que també és una aposta. Potser no per canviar tot el món, però si una miqueta el nostre país i la nostra ciutat. Et demano un últim esforç abans de les eleccions, hi ha molts llocs on la teva presència és valuosíssima. Si volem un bon resultat ens cals tu, tots som imprescindibles i entre tots podem fer possible un altre Sabadell.
Blog sobre Política i altres coses que em preocupen, però bàsicament, de política Sabadellenca i Catalana
10 d’abril 2007
31 de març 2007
Estil bustos
Estem en pre-campanya electoral, és l’hora de que els partits polítics expliquem als ciutadans el nostre programa electoral, però també és moment de valorar la feina del que ha estat l’equip del govern durant els quatre anys de legislatura. Estem convençuts de que durant aquest temps s’ha fet feina, de fet, d’això es tracta, i el partit socialista amb tot el seu aparell mediàtic ja se n’encarrega d’explicar-ho sobradament, però al nostre entendre, aquest equip de govern té algunes assignatures pendents i una és el seu alcalde i la seva incapacitat d’estar al front en moments de crisis.
En aquest mandat el consistori ha tingut dues grans crisis polítiques. La primera, en el moment que es va trencar la coalició de govern, on primer CiU i després Esquerra i Icv-Euia van sortir del govern. Una cosa que ens va sorprendre és que en el moment de màxima tensió, en la reunió on es va acabar de trencar el pacte, el senyor alcalde no hi era present. Va delegar la feina bruta de fer-nos fora en dues altres persones de l’equip del govern. Sis anys de treball conjunt es van donar per liquidats amb unes declaracions als mitjans de comunicació abans de parlar amb nosaltres, i una reunió després, sense la seva presència. Un final decebedor.
L’altra crisis de govern, la tenim aquest dies, amb el contenciós administratiu presentat per algunes forces polítiques pel conveni signat entre l’alcalde i el Sr Rubalcaba, ministre de l’ Interior espanyol, per la cessió de l’antiga caserna de la Guardia Civil.
Abans del ple es van retirar dues de les mocions a canvi del compromís de parlar-ne i donar les explicacions al més alt nivell, i en aquesta ocasió, l’alcalde també és incapaç de posar-se al davant de la negociació i mantenir una reunió amb les altres forces polítiques. Com en l’altra ocasió, envia a altres persones a fer la feina.
Tenim un alcalde que gairebé és omnipresent, que està a tot arreu, sempre ens el trobem inaugurant coses, algunes fins i tot més d’una vegada. I ja està bé que hi sigui en els moments dolços!. L’alcalde ha d’estar al costat dels ciutadans, i tant que sí. Però també el volem ens els moments durs, en els moment d’assumir responsabilitats, de dialogar, de negociar i potser de reconèixer que tot no s’ha fet del tot bé. Tot és millorable i el diàleg és important per poder-se entendre.
Potser aquest és "l’estil Bustos", i no ens agrada, ho hem dit en més d’una ocasió i ho tornem a dir ara. Esperem que el sr. Alcalde reflexioni i pel bé de tots, canviï aquesta actitud.
En aquest mandat el consistori ha tingut dues grans crisis polítiques. La primera, en el moment que es va trencar la coalició de govern, on primer CiU i després Esquerra i Icv-Euia van sortir del govern. Una cosa que ens va sorprendre és que en el moment de màxima tensió, en la reunió on es va acabar de trencar el pacte, el senyor alcalde no hi era present. Va delegar la feina bruta de fer-nos fora en dues altres persones de l’equip del govern. Sis anys de treball conjunt es van donar per liquidats amb unes declaracions als mitjans de comunicació abans de parlar amb nosaltres, i una reunió després, sense la seva presència. Un final decebedor.
L’altra crisis de govern, la tenim aquest dies, amb el contenciós administratiu presentat per algunes forces polítiques pel conveni signat entre l’alcalde i el Sr Rubalcaba, ministre de l’ Interior espanyol, per la cessió de l’antiga caserna de la Guardia Civil.
Abans del ple es van retirar dues de les mocions a canvi del compromís de parlar-ne i donar les explicacions al més alt nivell, i en aquesta ocasió, l’alcalde també és incapaç de posar-se al davant de la negociació i mantenir una reunió amb les altres forces polítiques. Com en l’altra ocasió, envia a altres persones a fer la feina.
Tenim un alcalde que gairebé és omnipresent, que està a tot arreu, sempre ens el trobem inaugurant coses, algunes fins i tot més d’una vegada. I ja està bé que hi sigui en els moments dolços!. L’alcalde ha d’estar al costat dels ciutadans, i tant que sí. Però també el volem ens els moments durs, en els moment d’assumir responsabilitats, de dialogar, de negociar i potser de reconèixer que tot no s’ha fet del tot bé. Tot és millorable i el diàleg és important per poder-se entendre.
Potser aquest és "l’estil Bustos", i no ens agrada, ho hem dit en més d’una ocasió i ho tornem a dir ara. Esperem que el sr. Alcalde reflexioni i pel bé de tots, canviï aquesta actitud.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)