Festa Major Sabadell 2012, decebedora.... !

Aquesta Festa Major, ha estat de les pitjors que recordo. Els anys passen i el programa de festes es manté immutable, a vegades crec que reciclen els programes i només canvien les dates de les festes, i a sobre quest any hem sofert no només les retallades, sinó també la incompetència del responsables de la Festa Major de la nostra ciutat.

Tots entenem que la manca de pressupost fa difícil programar amb el malbaratament de recursos d’altres anys, però es podria haver compensat amb imaginació i propostes innovadores, però sembla que els responsables municipals estan per a altres coses.

No es pot posar als del Super3 en un lloc no visible per als nens, on només les criatures de primera fila o amb pares amb bones esquenes podien seguir les cançons del Roc i la Pati Pla. La cara de desil·lusió de la canalla era tot un poema!

No podem programar els Antonia Font abans de que acabi el correfoc, molt del públic d’ambdós és el mateix i es trepitja. No és un problema de pressupost, és incompetència pura i dura!

Una de les novetats dels últims anys, la pedalada nocturna, l’han descafeïnat de tal manera que ha perdut tot tipus d’interès, deixant-la només per als incondicionals o per aquells qui no troben cap al·licient en les altres activitats programades.   

Hi ha activitats que funcionen, i funciones molt bé, la cercavila, la bicicletada, el correfoc, la cursa, ... i moltes d’altres que potser m’oblido. Mateix horari, mateix recorregut, mateix de tot, el de sempre vaja...!!. Reciclem el programa que és més baratet i no cal fer servir el caparró. Bé potser que no els toquin, no sigui que els esptatllin!!!

No se, tot plegat molt decebedor!

Gracies a Déu, la gent de Sabadell és collonuda i trobar-se de nou després de les vacances amb els amics i coneguts per començar el curs, ens fa sortir de casa i envair els carrers de la ciutat, i ramblejar, que tant ens agrada al Sabadellencs, però ens ho passaríem millor amb una Festa Major amb novetats i ben programada, i torno a repetir, no és només qüestió de pasta, és qüestió de fer anar les neurones!!! 

Atur per als autònoms

El BOE del dia 2/11/2011 va publicar finalment el Reial Decret 1541/2011 que estableix un sistema específic de protecció per cessament d'activitat (PDF) dels treballadors autònoms. Aquest Reial decret regula les condicions d'accés a la prestació d'atur per als autònoms, les condicions de pagament i el seu finançament.


Actualment, la cobertura per l'atur dels autònoms és una cobertura voluntària, però a partir de gener de 2012, la cotització per incapacitat temporal i per extensió la cotització per atur en el règim general d'autònoms serà obligatòria per a tots els afiliats a aquest règim.


Requisits perquè l'autònom pugui cobrar l'atur


El cessament d'activitat en els autònoms no pot ser voluntari en cap cas per poder tenir dret al cobrament de la prestació per desocupació. Dins de les situacions que es contemplen s'han de complir els següents requisits en els autònoms per al cobrament de la prestació:

• L'autònom haurà d'acreditar la seva activa disponibilitat per a la reincorporació al mercat de treball. Per tant, l'autònom ha d'estar inscrit també en els serveis públics d'ocupació com a demandant.
• L'autònom no pot tenir l'edat per accedir a la pensió de jubilació i ha trobar-se al corrent de pagament de les quotes a la Seguretat Social.
• Si l'autònom tingués un o més treballadors al seu càrrec i es procedís a cessar la seva activitat, serà requisit previ al cessament d'activitat el compliment de les garanties, obligacions i procediments que regula la legislació laboral, que s'ha d'acreditar mitjançant declaració jurada del treballador autònom.

No obstant això, el punt fort d'acreditació de l'atur dels autònoms el tenim en les circumstancies externes a la decisió dels autònoms del tancament. Es necessita que el treballador autònom demostra la inviabilitat econòmica de l'activitat i necessita també tancar completament qualsevol romanent d'activitat empresarial o professional.


Acreditació de circumstàncies econòmiques per accedir a l'atur per a autònoms


El supòsit més comú per tancar l'activitat és mitjançant les causes econòmiques o organitzatives generals dins de l'empresa. Aquestes causes s'acrediten mitjançant:

• Informació fiscal rellevant, com és la declaració de la renda, models de pagaments a compte en l'IRPF i les declaracions d'IVA, tant d'exercicis anteriors com les últimes declaracions de l'exercici en curs. Aquesta informació serveix per demostrar les hipotètiques pèrdues o la caiguda d'activitat en l'empresa.
• Documentació d'execucions hipotecàries, declaració de situació concursal o procediments judicials que impliquin la impossibilitat econòmica, tècnica o organitzativa de seguir realitzant l'activitat econòmica.
• En el cas de professionals col · legiats, documentació acreditativa de la baixa en el col · legi que impliqui la impossibilitat de seguir exercint l'activitat professional.
• En el cas que l'autònom regent locals oberts al públic, haurà d'acreditar el tancament efectiu del local, bé mitjançant les cartes de suspensió de subministraments, rescissió dels contractes de lloguer i les baixes oportunes del local en hisenda.

A més de tota aquesta documentació, l'autònom podrà acreditar qualsevol altre tipus de documentació que consideri rellevant i que demostri la insuficiència per dur a terme l'activitat, argumenteu les pèrdues econòmiques o demostri que no pot seguir realitzant l'activitat empresarial o professional.


Atur per autònoms administradors de societats


Els consellers o administradors d'una societat hauran d'acreditar el cessament de les seves funcions presentant l'acord adoptat en junta o de la inscripció de la revocació del càrrec en el Registre Mercantil com a document previ a la baixa en el RETA. Els socis que prestin altres serveis per a la societat han de presentar el document que acrediti el cessament en la prestació dels mateixos i acord de la junta, de reducció de capital per pèrdues.


En ambdós casos serà exigible que hi hagi una disminució del patrimoni net de la societat per sota de les dues terceres parts de la xifra del capital social o pèrdues derivades de l'exercici de la seva activitat superiors al 30% dels ingressos, en un exercici econòmic complet, o superiors al 20% en dos exercicis econòmics consecutius i complets. Mai es podrà computar a aquests efectes el primer any natural d'inici de l'activitat.

Quina classe de polítics volem?

Amb això del Twitter, no escric gaire al blog, però hi ha una cosa que porto donant-hi voltes i que mereix alguna cosa més que els 140 dels twits. No m'agrada el papanatisme i el políticament correcte en el que ens estem instal:lant i que tothom troba del tot necessari i meravellós. Ho sento no m'agrada!. Un últim exemple, per a mi molt paradigmàtic i que a mi hem sembla del tot al·lucinant; la publicació dels bens del parlamentaris espanyols i que ja he sentit dir que s'ha d'estendre als regidors dels nostres pobles. No ho entenc, que no tenen dret a la vida privada?
Ja entenc que cobren molts més diners que la majoria de la població del país i que això, hi ha gent que els molesta, però no entenc perquè deixen de tindre el dret a la intimitat quant el que fan es treballar per el be públic. No dic que tenen el dret a fer el que vulguin; que no s'hagi de vigilar que no s'enriqueixin il·licitament, com de fet, s'ha de fer i és fa, amb tots els ciutadans. El que dic és que hi ha d'haver mecanismes de control, interns i externs que impedeixin actuacions il·licites, com ara la Oficina Antifrau que és promoure pel govern d'esquerres i que finalment és va crear el 2008 o com ara una llei de transparència, necessaria pel control i per assegurar l'accés a la informació de caràcter públic.
Si el que passa és que no ens creiem el sistema, doncs potser ja va sent hora de que el canviem. A ningú demanaríem que dediqui les 24 hores del dia a la seva feina, que arraconi a la família i als amics per dedicar-ho a tercers, que cobri menys que a la privada, que de la seva feina se'n faci escarni diari als mitjans de comunicació, que passi examen periòdic, no només per la seva feina, sinó per si cau mes o menys simpàtic o per si algú altre dels seus o dels seus companys de viatge ocasional, en va dir alguna de grossa i que a més ara els demanem que despulli la seva situació personal. No només han de treballar per la "cosa" pública sinó que ells han ser públics i perdre tota intimitat. Quina classe de persones busquem com a polítics?

Així no

Independentment de la simpatia o no vers un moviment social com el dels indignats, hi ha fronteres que no es poden passar.
Tothom te tot el dret a manifestar-se de la ma era que vulgui, un dia en un carrer, en una universitat o acampats a la plaça del poble; és bo i democràticament molt sa fer sentir el nostre malestar. Pot produir cert malestar, però sobretot produeix una sensibilització envers un afer que d'una altra manera passaria desaperçebut. Altra cosa és que s'impedeixi el normal funcionent de la democràcia, segrestar el normal funcionament del parlament, dels carrecs electes, sigui pel motiu que sigui, i per mes lloable que pugui ser el fons, és com no deixar anar a votar o il.legalitzar partits, és al meu entendre, un pas envers el totalitarisme.
Un moviment que demana i promulga millores de la democràcia, amb les que no hi puc estar mes d'acord, no pot utilitzar la força per fer-hi front. Combatre les idees per la força és un pas cap el feixisme.

Jo fa quinze anys ja estava indignat i vaig decidir intentar canviar les coses

Jo fa quinze anys ja estava indignat de com anaven les coses. Part de la classe política ja era corrupte, el bancs ja es feien d'or a espatlles del treballadors, el joves ja ho tenien difícil per accedir a la primera feina i per tindre una vivenda, alguns partits polítics semblaven més interessats a tindre contents als "lobbies" financers que a les persones del carrer.. La nostra societat ja era individualista i cadascú a la seva.... I en aquells moments, vaig decidir fer un pas mes, i deixar la indignació de costat i fer alguna cosa per canviar el mon. Vaig decidir d'arremangar-me, i després de valorar si implicar-me en una ONG o en un partit polític, vaig tirar per militar d'un partit polític. Un partit que entén la manera de fer política d'una manera diferent, on la democràcia és més de base, un partit assembleari, amb les seves virtuts i els seus defectes, on les decisions no son monolítiques, on l'esport més practicat és el diàleg i el contrast d'idees, on les bases no tenen cap problema per desautoritzar la direcció si no els sembla bé el que estan fent. On el treball de totes les PERSONES, compta i molt.


Les coses quinze anys després no han canviat gaire. De fet sembla que estan exactament en el mateix punt. Però el que és segur es que indignant-se i quedar-se aquí, no serveix de res. La democràcia que tenim no és la millor, de fet, al meu entendre, és molt millorable i encara te tics d'autoritarisme postfranquista.


Però hi ha alternatives als partits polítics tradicionals, i no només el meu.


Diumenge TU pots decidir si tot continua igual, si vols continuar estar indignat o vols començar a canviar les coses. TU DECIDEIXES