Aquesta setmana, tot consienciat del problema energètic del nostre país, he decidit fer cas a les autoritats públiques i he deixar el cotxe a casa.
Tot aprofitant que vaig sol, gracies a la setmana blanca escolar, he decidit agafar el tren per tornar de casa dels meus sogres cap a casa.
Després de la bona impresió de trobar-me l'estació desatesa, sense ningú que vengui els bitllets, ni tant sols una impersonal maquina expenedora, em trobo dret, enmig del passadís del tren, acompanyat per un llarga cua de gent que no deixa ni un centímetre del vagó buit, que com jo, ens diriguim a Barcelona amb cara de decepció i resignació alhora.
Espero, que en la hora llarga que ens falta per arribar a destinació, veure el revisor i a part de comprar-li en bitllet que ningú m'ha venut fins ara, comentar-li la meva satisfacció pel magífic servei rebut.
Estic del tot convençut que la rebaixa del 5% en els bitllets de Renfe, tot i que de moment la Generalitat no pensa assumir-ne el cost aquí Catalunya, farà que moltíssima gent com jo decideixi passar-se al transport públic.
Només tinc el dubte, de si això és així cada setmana o només ha estat aquesta, degut a que a la sempre colapsada Ap7 només es pot anar a 110!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada