Cal que reinventem Sabadell?

Un dels records més vius de la meva infantesa és la fressa de les ordidores o dels telers, o l’olor característic de la llana, del fil i de la borra a l’anar cap a l’escola; els meus pares i els meus avis, a l’igual que la majoria de la ciutat, eren treballadors de l’industria tèxtil. Crec que la meva filla de set anys no ha vist cap teler i desconeix el passat fabril de la nostra ciutat. Sabadell aquests darrers anys ha sofert una profunda transformació i poc queda d’aquella ciutat dels tres torns, del ram de l’aigua i de les cosidores de peces.

Hem recuperat el rodal i aquell riu declarat biològicament mort, que sempre feia olor i sempre baixava d’un color diferent, tot dependent del color de l’última comanda que calia servir. Encara hi queda molt per fer, però només cal passejar-hi un cap de setmana per descobrir com a poc a poc l’anem recuperant i com ens l’anem fent nostre. Altres parts de la ciutat també han millorat moltíssim, els barris han sofert tot un canvi, Torre-Romeu, Can Puiggener, Ca n’Oriac o les Termes per citar-ne alguns, han millorat les seves infraestructures, s’hi ha fet places i se n’han dignificat les zones publiques. S’ha renovat bona part dels serveis de salut, tant els CAP, com l’Hospital Taulí o l’Aliança, s’han construït guarderies públiques i centres cívics. La Generalitat està construint l’obra més important dels darrers anys, un avenç importantíssim a la infraestructura ferroviària que ha de millorar, no només la fisonomia  i la circulació i de Sabadell si no de tota la comarca. I els últims plans FEIL han donat l’últim toc a aquest canvi, renovant el ferm i les places del centre de la ciutat que potser eren les més oblidades.

Però, i un cop canviada la ciutat i a punt de solfa, ara què? Cap a on anem? Sembla que falten idees, que no hi ha cap projecte de ciutat, que hem perdut el rumb. No som una ciutat fabril, però què som ara?. Una ciutat de serveis, de cultura? Dubtem i donem voltes i cada dia que passa perdem oportunitats de construir-ne un, amb passió i il•lusió no n’hi ha prou, cal posar-hi una mica de matèria gris i molta feina cap a una direcció en concret. Un dels nous parcs industrials que es volien potenciar i que eren una magnífica oportunitat de definir un projecte, l’acabaran convertint en un parc comercial i d’oci, la Ciutat de la Música no sabem cap on va, qui se’n recorda del Parc de Salut que havia d’anar a la caserna de la Guàrdia Civil? o potser... algú sap algun dels projectes que ens han de dur cap a una ciutat que pretén ser alguna cosa?.

Abans de les eleccions, es tallarà la cinta de les pistes d’atletisme i d’alguna plaça d’última hora, es continuarà amb la política clientelar i es collarà amb l’amenaça del retall de les subvencions a alguna entitat no afí, i segurament seguiran guanyant les eleccions els mateixos i Sabadell seguirà perdent pistonada, seguirà sense rumb, no tindrem ni olor a llana i a fil, i no serem ni una ciutat fabril ni de cultura, ni de..., això si, tindrem molta passió per Sabadell i ens seguirem creient el melic del mon.

Potser ja és hora que repensem Sabadell i posem fil a l’agulla.

Política a Sabadell (2)

Aquest matí una companya m'ha suggerit de mirar el Sabadell ha de Canviar. I jo que creia que les únics que utilitzaven aquest estil de fer noticies eren els de la COPE i els seus successors.... ! Després de la sorpresa inicial que hi hagi grups polítics que es dediquin a fer confidencials, m'agradaria puntualitzar alguna de la informació que hi apareix i que no està del tot contrastada.

Nosaltres no hem dit que "que les propostes d’Esquerra han quedat tapades per la crispació de la que en  culpa, pel seu to àcid,  a CiU i en particular a ICV-EUIA.". És cert que hi ha mitjans de comunicació que se'n fan ressò d'aquesta manera, però n'hi ha d'altres que no. Vostès saben millor que ningú, que les declaracions a aquesta ciutat es simplifiquen i que els titulars sempre responen als interessos dels mateixos.

El que vàrem dir és que el to àcid del ple, del govern i de la oposició, tapen les propostes polítiques a Sabadell. ICV-EUiA i CiU s'hi han apuntat en aquesta legislatura, i no és la manera de fer política que ens agrada, preferim fer política en positiu  No ens queixem de que quedin tapades les nostres propostes, queden tapades qualsevol tipus de proposta. És normal que quant manquen propostes, pugi el to de veu, però no se'n ha d'abusar... Crec que hi ha propostes damunt de la taula per part de tots els partits polítics i aquest to impedeix analitzar-les i treballar-les, ja que en desvia l'atenció. Demanem de no utilitzar els tribunals com a arma política, si hi ha coses ha denunciar a la justícia, no s'ho pensin, endavant!. Però hi ha temes punibles políticament que no ho son judicialment. 

Els atacs personals no ajuden a res. És massa fàcil fer titulars simplistes, no cal que els hi ho posem fàcil!. Ja suposo que els va molt bé, als un i als altres, que s'alimenten d'ells; però fan un flac favor a la política. Després ens preguntem i ens queixem que hi ha descrèdit dels polítics, sembla que hem oblidat allò de vetllar per l'interès comú, veient el que surt a la premsa, queda tant lluny....,

El resultat final és que malauradament vostès i el PSC acaben fent allò que critiquen. Política personalista!

Política a Sabadell

Veient les noticies que apareixen als mitjans de comunicació sobre els plens d'aquests darrers mesos, un observador no gaire posat en política local hem va preguntar que esta passant a la ciutat perquè el regidors de diverses forces polítiques es tirin els plats per sobre d'una manera tant sortida de to

La veritat és que no vaig saber massa que dir-li, i li vaig contestar, "doncs el de sempre, el govern es creu que ho fa tot bé, i la oposició, doncs tot el contrari, que ho fa tot malament". Malgrat aquesta premissa que vaig explicar al meu amic, i que gairebé sempre es compleix en política, la veritat és que jo tampoc ho acabo d'entendre. Les sortides histriòniques o fora de to, per part de govern i per algun grup de la oposició, no ens les podem permetre, i menys encara arribar als jutjats per qüestions que segur que podriem sol·lucionar amb una mica de voluntat i diàleg. Si son incapaços de parlar i necessiten un mediador, que ens ho diguin i ens hi posarem. I no dic de no anar als jutjats si cal, però no els utilitzem per fer "politiqueta", deixem-los per aquelles coses realment importants

Les forces polítiques, cadascú en el paper que els ha donat els vots de la ciutadania, han de servir per tirar endavant aquesta ciutat, per plantejar projectes i reptes, que falta ens fa, i per censurar tot allò que no es fa bé, en definitiva per posar el nostre granet de sorra per sortir d'aquesta crisis que ningú sap fins on arribarà. Els ciutadans i ciutadanes i les petites empreses son els més perjudicats, cada dia tanquen empreses i hi ha més gent a l'atur i és un autèntic drama personal i col·lectiu, i no ens perdonaran que no posem fil a la agulla i liderem una sortida. Deixem-nos de picabaralles puerils, estèrils i electoralistes i siguem agosarats, possiblement caldrà plantejar sol·lucions a llarg termini sense pensar tant en els redits electorals. Estem perdent un temps preciós i no el podrem recuperar

Tornem a fer POLÍTICA. I si us plau, no allarguin tant els plens!. No serveix de res, i a ningú li interessa els discursos retòrics vuits de contingut. Vagin al gra i dediquin el seu temps a coses més productives

Llei del Cinema

Aquests dies he estat seguint amb atenció la polèmica sorgida arrel de la nova llei del cinema, per la que es demana que les produccions en llengua estrangera de la que es distribueixen més de 16 copies, n'hi hagi un 50% en català.


Els distribuidors asseguren que davant d'aquesta llei, les majors nortamericanes decidiran deixar desatesos 7 milions de catalans i no distribuiran pel·licules a Catalunya!!!! i per tant, tindran pèrdues inasumibles en un sector, el del cinema, que ja va prou fluixet, i que ens deixem de romassos, que la llei no faci ni imposicions ni sancions que sempre és més educatiu. Doncs fins ara, ja veiem com a anat la cosa, 3% de les pel·licules en cartellera, tenint en compte a més, que moltes d'elles son per a infants.

Jo he intentat aquest nadal anar a veure una de les superproduccions que estaven en cartellera i d'entrada, m'ha estat del tot impossible fer-ho en català ja que no està doblada, i no va ser fins a mitjans de gener que no ho vaig poder fer en castellà, perquè totes les entrades a totes les sessions estaven esgotades. I el negoci està en crisis !!


Crec que els exhibidors els tindria que preocupar més el tipus d'espectacles que ofereixen, que no en quina llengua està. Si la cartellera que ofereixen és del tipus "Alvin i las Ardillas" o "Rompedientes", per posar exemples del que hi ha avui a la cartellera de Sabadell, doncs home, segurement ens replantejarem comprar una entrada, perquè en 4 dies ho tindrem al vídeo club per la meitat de preu d'una entrada i ho podrem veure tota la família, i l'espectacle que veurem, no serà massa diferent del que ens mostrarà una gran pantalla.


Ja fa uns quants anys la Generalitat va començar a impulsar una cosa que en aquells moments, suposo que també deuria semblar una bogeria, una ràdio i una televisió en català. Avui, les dues ràdios més escoltades al nostre país son en català i cada cop hi més mitjants de comunicació que aposten pel català, i ningú discuteix l'encert d'aquella bogeria.


Adaptar-se a les necessitats dels consumidors no és mai una tonteria ni és contraproduent, tot el contrari, diversificar sempre augmenta el consum, i això no cal ser professor de màrketing per saber-ho.


El cost del doblatge o de la subtitulació tampoc és tant elevat, així doncs; a quins interessos responen aquestes pressions per intentar aturar la llei? Ningú ha estat capaç d'explicar quina és la realitat del nostre pais als senyors de les Majors?


Potser el que veuen és que ni tant sols els politics espanyols es creuen això de la normalització del català, i cada dia hi ha exemples d'aquesta anomalia, i aquí no passa res. Doncs ja va sent hora de que comenci a passar...


Cinema en català. JA!

Bustos encapçala el front espanyolista contra la Llei de Vegueries

Aquest any 2010 arrenca amb el compromís del govern de tirar endavant la llei de vegueries, prevista en el desplegament de l'Estatut. Aquesta és una reivindicació historia dels polítics catalans, recordar que les vegueries històricament ja existien a Catalunya i que van se derogades al segle XVIII amb el decret de Nova Planta.

La llei de vegueries és la superació de les diputacions i del model territorial imposat per Espanya, i evidentment compta amb l'atac frontal dels petits cacics locals de mentalitat espanyolista com el nostre estimat alcalde i president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manel Bustos que si una cosa te clara es que el seu model és l'Espanyol

Aquesta llei, impulsada pel departament de Governació de Jordi Ausás, preveu una divisió del Principat en set vegueries: Alt Pirineu-Aran, Àmbit Metropolità, Camp de Tarragona, Comarques centrals, Girona, Ponent i Terres de l'Ebre i evidentment això comporta friccions territorials, perquè malauradament, les solucions perfectes no existeixen, però és una llei que porta un llarg procés de negociació i és un gran avenç en la governabilitat i en el acostar la política als territoris naturals.

Sr. Bustos, ja sabem que qualsevol canvi del model Espanyol el molesta. Que ha fet durant tot aquest temos en el procés de negociació? No posi pals a les rodes ara a última hora, faci la seva feina, i per un cop, posi per davant els interessos de la gent de la majoria del municipis a qui vostè representa. Demana responsabilitat institucional, i els que en aquests moment no la tenen, és qui els que com vostè, no saben deixar de mirar-se el melic per mirar el pais.