02 de febrer 2010

Llei del Cinema

Aquests dies he estat seguint amb atenció la polèmica sorgida arrel de la nova llei del cinema, per la que es demana que les produccions en llengua estrangera de la que es distribueixen més de 16 copies, n'hi hagi un 50% en català.


Els distribuidors asseguren que davant d'aquesta llei, les majors nortamericanes decidiran deixar desatesos 7 milions de catalans i no distribuiran pel·licules a Catalunya!!!! i per tant, tindran pèrdues inasumibles en un sector, el del cinema, que ja va prou fluixet, i que ens deixem de romassos, que la llei no faci ni imposicions ni sancions que sempre és més educatiu. Doncs fins ara, ja veiem com a anat la cosa, 3% de les pel·licules en cartellera, tenint en compte a més, que moltes d'elles son per a infants.
Jo he intentat aquest nadal anar a veure una de les superproduccions que estaven en cartellera i d'entrada, m'ha estat del tot impossible fer-ho en català ja que no està doblada, i no va ser fins a mitjans de gener que no ho vaig poder fer en castellà, perquè totes les entrades a totes les sessions estaven esgotades. I el negoci està en crisis !!


Crec que els exhibidors els tindria que preocupar més el tipus d'espectacles que ofereixen, que no en quina llengua està. Si la cartellera que ofereixen és del tipus "Alvin i las Ardillas" o "Rompedientes", per posar exemples del que hi ha avui a la cartellera de Sabadell, doncs home, segurement ens replantejarem comprar una entrada, perquè en 4 dies ho tindrem al vídeo club per la meitat de preu d'una entrada i ho podrem veure tota la família, i l'espectacle que veurem, no serà massa diferent del que ens mostrarà una gran pantalla.


Ja fa uns quants anys la Generalitat va començar a impulsar una cosa que en aquells moments, suposo que també deuria semblar una bogeria, una ràdio i una televisió en català. Avui, les dues ràdios més escoltades al nostre país son en català i cada cop hi més mitjants de comunicació que aposten pel català, i ningú discuteix l'encert d'aquella bogeria.


Adaptar-se a les necessitats dels consumidors no és mai una tonteria ni és contraproduent, tot el contrari, diversificar sempre augmenta el consum, i això no cal ser professor de màrketing per saber-ho.


El cost del doblatge o de la subtitulació tampoc és tant elevat, així doncs; a quins interessos responen aquestes pressions per intentar aturar la llei? Ningú ha estat capaç d'explicar quina és la realitat del nostre pais als senyors de les Majors?


Potser el que veuen és que ni tant sols els politics espanyols es creuen això de la normalització del català, i cada dia hi ha exemples d'aquesta anomalia, i aquí no passa res. Doncs ja va sent hora de que comenci a passar...


Cinema en català. JA!