17 de setembre 2013

Ser independentista no està de moda

Llegia aquesta tarda un article d'en Jordi Evole, on afirmava que ser independentista està de moda, no hi estic d'acord.

És cert que fa trenta anys, quant sortíem d'una dictadura molt dura especialment amb Catalunya i jo començava a tindre consciència política apuntant-me al carro de l'independentisme, érem quatre gats i mal avinguts, i també és cert que ara sembla que més gent ha començat a prendre aquesta mateixa consciència i s'hi apunta. Però això no és res nou a la història de les espanyes, de fet, el més normal és voler independitzar-se i, conscients d'això, no fan altre cosa que repetir que la Constitució garanteix la "santa unitat d'Espanya", i que si es trenca cauran sobre nosaltres totes les plagues bíbliques. Per alguna cosa serà que per a ells això sigui tant sagrat.

Recordem que no som el primer poble que s'independentitza, han estat molts d'altres els precursors, de fet gairabé tot un continent,... l'americà. Països com l'actual Argentina, Xile, Bolivia, Ecuador ...etc i més recent Cuba s'han independitzat d'Espanya. Jo no soc historiador, però crec recordar que molts anys enrere eren colònies espanyoles, com de fet ho era, no fa gaires anys, el Sahara, i poca gent es va esquinçar les vestidures quant el varem regalar al Marroc... i ara tanta collonada per un tros de terra com Gibraltar, que ha dit per activa i per passiva, que no vol ser espanyol... posats a reclamar, perquè no reclamen també el Rossellò francès, que el varen perdre també per la mateixa època!!!?

Fa uns cinc-cents anys Espanya va arribar i va colonitzat gairebé un continent sencer. Ara no entraré a valorar, ja he dit que no soc historiador, si només eren responsables les governants espanyols o també ho eren els catalans, però es va arribar i es va acabar amb les costums i religió d'allà, es va fer un genocidi cultural i humà i es van espoliar les riqueses naturals... implacablement, sense cap tipus de pudor ni sense cap tipus de remordiment. Us sona la història d'un genocidi cultural, polític i econòmic per dret de conquesta?

A mi sí. De fet a mi i a centenars de milers de catalans, que el passat 11 de Setembre vàrem encadenar-nos al llarg de tot el país a la #ViaCatalana, de nord a sud, 400 km, que es diu aviat, per dir que no volem seguir així; que ens deixin fer la nostra, com ho han fet abans milions de persones que han deixat de ser espanyols per fer el seu camí. Ens anirà bé o malament, però volem viure en pau; amb la nostra llengua i la nostra cultura; volem gastar els nostres impostos amb les mateixes collonades que la resta del món, però a la nostra manera, sense ser extorsionats contínuament i sentint-nos culpables i garrepes; amb els nostres polítics tant honrats o corruptes com la resta, però actuant a la catalana!! És molt fàcil, només volem ser nosaltres.

Espanya no ha estat mai conscient de que és possible no voler ser espanyol, potser, si realment no volen que marxem, haurien de reflexionar perquè tothom vol marxar, o almenys, perquè ara, centenars de milers de catalans diuen que volen que els deixin votar si seguir sent espanyols o tornar a ser només catalans.

És molt fàcil, un referèndum, una pregunta i una resposta; sí o no. Però Espanya seguirà en la negació, en la incompresió més absoluta de perquè algú no vol ser Espanyol, amb ho collonuts i "xulos"que son ells... coi de catalans si que són rarets!! Malauradament crec que ja només cal saber si el divorci serà a les bones o les males!!!

Cap comentari: