Després el vaig retrobar al partit, i amb ell vaig descobrir que això de la política no és tant avorrit com sembla. El vaig substituir a la secretaria de finances i he de confessar que aquella és potser l'època mes divertida de la política que he viscut. Directe i contundent, però sempre amb subtítols irònics, poques coses hi havia que no mereixessin un segon comentari divertit.
Recordo especialment les seves subjectives explicacions de les converses que varen portar al primer pacte de legislatura amb el PSC i CIU, o l'esgarrifança que ens va entrar passant comptes de la secció local, mentre veiem les primeres imatges del 11M al menjador del seu pis a la Rda Zamenhof, tot pensant que era fruit del independentisme basc i que això comportaria l'inexorable davallada electoral del nostre partit...
Políticament va ser un dels meus mestres, i li agraeixo tot aquests anys de militància amb ell. Jo no el recordo enfadat ni de mal humor, segurament és una imatge deformada d'una persona que no hi convivia i que no era del cercle de les seves amistats, però és una de les actituds vital que mes m'agraden. Amb més persones com ell, no se si el mon seria igual, però segur que seria més divertit.
Gracies Toni per tots aquests anys....
