Política a Sabadell

Veient les noticies que apareixen als mitjans de comunicació sobre els plens d'aquests darrers mesos, un observador no gaire posat en política local hem va preguntar que esta passant a la ciutat perquè el regidors de diverses forces polítiques es tirin els plats per sobre d'una manera tant sortida de to

La veritat és que no vaig saber massa que dir-li, i li vaig contestar, "doncs el de sempre, el govern es creu que ho fa tot bé, i la oposició, doncs tot el contrari, que ho fa tot malament". Malgrat aquesta premissa que vaig explicar al meu amic, i que gairebé sempre es compleix en política, la veritat és que jo tampoc ho acabo d'entendre. Les sortides histriòniques o fora de to, per part de govern i per algun grup de la oposició, no ens les podem permetre, i menys encara arribar als jutjats per qüestions que segur que podriem sol·lucionar amb una mica de voluntat i diàleg. Si son incapaços de parlar i necessiten un mediador, que ens ho diguin i ens hi posarem. I no dic de no anar als jutjats si cal, però no els utilitzem per fer "politiqueta", deixem-los per aquelles coses realment importants

Les forces polítiques, cadascú en el paper que els ha donat els vots de la ciutadania, han de servir per tirar endavant aquesta ciutat, per plantejar projectes i reptes, que falta ens fa, i per censurar tot allò que no es fa bé, en definitiva per posar el nostre granet de sorra per sortir d'aquesta crisis que ningú sap fins on arribarà. Els ciutadans i ciutadanes i les petites empreses son els més perjudicats, cada dia tanquen empreses i hi ha més gent a l'atur i és un autèntic drama personal i col·lectiu, i no ens perdonaran que no posem fil a la agulla i liderem una sortida. Deixem-nos de picabaralles puerils, estèrils i electoralistes i siguem agosarats, possiblement caldrà plantejar sol·lucions a llarg termini sense pensar tant en els redits electorals. Estem perdent un temps preciós i no el podrem recuperar

Tornem a fer POLÍTICA. I si us plau, no allarguin tant els plens!. No serveix de res, i a ningú li interessa els discursos retòrics vuits de contingut. Vagin al gra i dediquin el seu temps a coses més productives

Llei del Cinema

Aquests dies he estat seguint amb atenció la polèmica sorgida arrel de la nova llei del cinema, per la que es demana que les produccions en llengua estrangera de la que es distribueixen més de 16 copies, n'hi hagi un 50% en català.


Els distribuidors asseguren que davant d'aquesta llei, les majors nortamericanes decidiran deixar desatesos 7 milions de catalans i no distribuiran pel·licules a Catalunya!!!! i per tant, tindran pèrdues inasumibles en un sector, el del cinema, que ja va prou fluixet, i que ens deixem de romassos, que la llei no faci ni imposicions ni sancions que sempre és més educatiu. Doncs fins ara, ja veiem com a anat la cosa, 3% de les pel·licules en cartellera, tenint en compte a més, que moltes d'elles son per a infants.

Jo he intentat aquest nadal anar a veure una de les superproduccions que estaven en cartellera i d'entrada, m'ha estat del tot impossible fer-ho en català ja que no està doblada, i no va ser fins a mitjans de gener que no ho vaig poder fer en castellà, perquè totes les entrades a totes les sessions estaven esgotades. I el negoci està en crisis !!


Crec que els exhibidors els tindria que preocupar més el tipus d'espectacles que ofereixen, que no en quina llengua està. Si la cartellera que ofereixen és del tipus "Alvin i las Ardillas" o "Rompedientes", per posar exemples del que hi ha avui a la cartellera de Sabadell, doncs home, segurement ens replantejarem comprar una entrada, perquè en 4 dies ho tindrem al vídeo club per la meitat de preu d'una entrada i ho podrem veure tota la família, i l'espectacle que veurem, no serà massa diferent del que ens mostrarà una gran pantalla.


Ja fa uns quants anys la Generalitat va començar a impulsar una cosa que en aquells moments, suposo que també deuria semblar una bogeria, una ràdio i una televisió en català. Avui, les dues ràdios més escoltades al nostre país son en català i cada cop hi més mitjants de comunicació que aposten pel català, i ningú discuteix l'encert d'aquella bogeria.


Adaptar-se a les necessitats dels consumidors no és mai una tonteria ni és contraproduent, tot el contrari, diversificar sempre augmenta el consum, i això no cal ser professor de màrketing per saber-ho.


El cost del doblatge o de la subtitulació tampoc és tant elevat, així doncs; a quins interessos responen aquestes pressions per intentar aturar la llei? Ningú ha estat capaç d'explicar quina és la realitat del nostre pais als senyors de les Majors?


Potser el que veuen és que ni tant sols els politics espanyols es creuen això de la normalització del català, i cada dia hi ha exemples d'aquesta anomalia, i aquí no passa res. Doncs ja va sent hora de que comenci a passar...


Cinema en català. JA!

Bustos encapçala el front espanyolista contra la Llei de Vegueries

Aquest any 2010 arrenca amb el compromís del govern de tirar endavant la llei de vegueries, prevista en el desplegament de l'Estatut. Aquesta és una reivindicació historia dels polítics catalans, recordar que les vegueries històricament ja existien a Catalunya i que van se derogades al segle XVIII amb el decret de Nova Planta.

La llei de vegueries és la superació de les diputacions i del model territorial imposat per Espanya, i evidentment compta amb l'atac frontal dels petits cacics locals de mentalitat espanyolista com el nostre estimat alcalde i president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manel Bustos que si una cosa te clara es que el seu model és l'Espanyol

Aquesta llei, impulsada pel departament de Governació de Jordi Ausás, preveu una divisió del Principat en set vegueries: Alt Pirineu-Aran, Àmbit Metropolità, Camp de Tarragona, Comarques centrals, Girona, Ponent i Terres de l'Ebre i evidentment això comporta friccions territorials, perquè malauradament, les solucions perfectes no existeixen, però és una llei que porta un llarg procés de negociació i és un gran avenç en la governabilitat i en el acostar la política als territoris naturals.

Sr. Bustos, ja sabem que qualsevol canvi del model Espanyol el molesta. Que ha fet durant tot aquest temos en el procés de negociació? No posi pals a les rodes ara a última hora, faci la seva feina, i per un cop, posi per davant els interessos de la gent de la majoria del municipis a qui vostè representa. Demana responsabilitat institucional, i els que en aquests moment no la tenen, és qui els que com vostè, no saben deixar de mirar-se el melic per mirar el pais.

Toni Viadé

Ahir va morir, un company, un amic, en Toni Viadé. El vaig conèixer a l'institut, no érem de la mateixa colla, però era un tipus d'aquells que cau be a tothom i amb el que és fàcil compartit una cervesa mentre feies campana de francès o català.

Després el vaig retrobar al partit, i amb ell vaig descobrir que això de la política no és tant avorrit com sembla. El vaig substituir a la secretaria de finances i he de confessar que aquella és potser l'època mes divertida de la política que he viscut. Directe i contundent, però sempre amb subtítols irònics, poques coses hi havia que no mereixessin un segon comentari divertit.

Recordo especialment les seves subjectives explicacions de les converses que varen portar al primer pacte de legislatura amb el PSC i CIU, o l'esgarrifança que ens va entrar passant comptes de la secció local, mentre veiem les primeres imatges del 11M al menjador del seu pis a la Rda Zamenhof, tot pensant que era fruit del independentisme basc i que això comportaria l'inexorable davallada electoral del nostre partit...

Políticament va ser un dels meus mestres, i li agraeixo tot aquests anys de militància amb ell. Jo no el recordo enfadat ni de mal humor, segurament és una imatge deformada d'una persona que no hi convivia i que no era del cercle de les seves amistats, però és una de les actituds vital que mes m'agraden. Amb més persones com ell, no se si el mon seria igual, però segur que seria més divertit.

Gracies Toni per tots aquests anys....

De nou amb la Creu al damunt

Sempre hi ha noticies que em sorprenen. Debats que no acabo d'entendre, i per a mi cauen pel seu propi pes però que hi ha gent que sempre  s'entesta en mantindre oberts.

 
Jo creia que el "nacional catolicismo" s'havia acabat amb la "Santisima Constitución", o el que és el mateix, que aquest estat amb la democràcia s'havia convertit en laic, i que per tant, els signes religiosos passaven de l'àmbit públic com a identificador d'un règim, a estar en l'àmbit privat.

No entenc que en aquest segle XXI, encara parlem de si a les aules dels nostres escolar hi ha d'estar present el crucifix o no.

A les escoles públiques els alumnes s'han de poder identificar plenament amb tots els signes que els envolten i amb els seus educadors. En un estat laic ningú s'ha de sentir discriminat en un lloc públic i molt menys per qüestions religioses. Que hi fa doncs un signe religiós enmig de l'aula.?

És cert aquest és un país de forta tradició catòlica i jo soc partidari que a l'escola s'estudiï religió, que no catecisme com alguns han fet durant dècades. Molta de la història o de l'art d'aquest país no s'entén sinó es tenen uns coneixements mínims de la religió catòlica i això no s'aprèn com per art de màgia o per inducció de l'Esperit Sant. Posats a fer, també convindria fer una repassada a altres religions, segurament amb mes coneixement hi hauria menys discriminació.

Altre cosa son les escoles religioses concertades, on en la majoria d'elles hi ha un ideari clarament religiós, per procedència o vocació, que en part son el seu motiu d'esser. Ningú no es pot sentir enganyat si s'evidencia aquests caràcter també en els signes visibles. Ens plantejaríem el mateix si l'escola concertada fos d'una altre religió que no fos la catòlica? Crec que no, i que tothom ho entendria. Aquí estem en l'àmbit del privat, tothom és lliure d'anar a una escola religiosa, de la religió que sigui, o escollir-ne una de laica. El que ha de garantir el concert és una educació per a tothom allà on no arriba la pública. En tot cas el que s'ha de revisar son els concerts, no el dret d'aquestes escoles de tindre un crucifix a l'aula.

El governs han fet tot el que cal perquè l'escola pública arribi a tothom? Calen tantes escoles concertades? No traslladem les nostres mancances als demés amb aquest tipus de debat.