Nit de Sant Joan.

La tradició diu que aquesta és la nit més màgica, de fet és la nit mes curta de l'any i el dia més llarg. Normalment la revetlla de Sant Joan és una nit de gresca, de passa-ho amb els amics a diferència de les festes del solstici d'hivern que son tradicionalment festes per passar amb la família i de reclusió.

Aquest Sant Joan tot sembla indicar que a part d'obrir l'Estiu, i gràcies al Tribunal Constitucional, segurament Catalunya també obrirà un nou procés cap a la Sobirania Nacional.

Després de la tercera retallada de l'Estatut, la primera d'Artur Mas i Jose Luís Rodríguez Zapatero, la segona per part de les corts espanyoles i la tercera i definitiva pel T.C., a Catalunya ja no li queda mes remei que una fugida endavant. Esgotades totes les vies federalistes asimètriques i tots els altres invents autonòmics, i un cop passat el cotó democràtic a Espanya, es constata que no hi ha res a fer, no deixaran anar res, si no volem continuar sent una regió mes dins de l'Estat, amb el cafè para todos i el "todo atado y bien atado" no ens queda cap altre sortida que la Independència. Malgrat que l'Arturet cregui que no estem preparats i que encara no som prou madurs, a Catalunya hi ha cada dia més independentistes, i més que n'hi haurà. Hem de ser valents i fer un pas endavant, la història no la escriuen el covards.

Nit de Sant Joan, de fer foc nou, de cremar tots els trastos que s'acumulen a l'hivern, de festa i soroll, un magnífic i màgic moment de començar a caminar.

Bona revetlla.

El Sr. Santamaria s'equivoca

Hi ha aspectes de l'article d’opinió del sr. Santamaria del dia 3 de Juny al Diari de Sabadell que crec que val la pena matisar, en primer lloc constata una evidència, és cert, la realitat sociopolítica de Sabadell és distinta de la que hi ha a Arenys de Munt o a l’anomenada Catalunya Interior, les repetides onades d’immigració des dels anys 50 del centre i sud de la península es van acumular a la corona de Barcelona, i no només això, es van acumular en barris concrets.
En aquests barris els vincles amb Espanya a nivell sentimental són forts i els referent nacional és, encara, majoritàriament l’espanyol; de fet, la dependència estatal/espanyola de les dues forces que han governat aquesta ciutat, Iniciativa primer i el PSC després, ho rubrica. El que no és tan obvi és la correlació que l’articulista fa sobre classes socials, llengua, nova immigració i la seva presumpta manca d’interès per qüestions nacionals, i anant més enllà, el consell que els dóna de mantenir-se neutrals recordant la seva condició d’estrangers, la nova immigració o com a mi m’agrada anomenar-los, els catalans de primera generació, són persones que han vingut per quedar-se, i que, com la resta de ciutadans i ciutadanes han de poder decidir allò que és millor per al país on viuen i per al seu progrés econòmic, polític i social.

La divisió que fa entre les classes socials, utilitzant conceptes anacrònics i identificant orígens i llengües amb classes socials. Aquest és un discurs interessat que s’ha utilitzat durant molts anys per part dels dos partits majoritaris, voler recordar in eternum l’origen dels catalans i catalanes, per tal de mantenir el país dividit en dos blocs i les seves quotes de poder, i alguns ho volen tornar a repetir amb els catalans de primera generació, com m’agrada anomenar a la nova immigració.

També fa, una lectura que com a mínim, no és científica, la de la participació, els i les ciutadanes no teníem assignat un col·legi electoral per votar, ho podíem fer a qualsevol punt, i en aquests, a diferència del què alguns voldrien, no es demanava ni la classe social, ni d’on eren els seus avantpassats, ni a quin barri residia, tan sols es mirava que residís a Sabadell.

L’avenç de l’independentisme no ve per qüestions identitàries, sino ja faria anys que hauríem desaparegut com a nació, ve pel sentiment de pertinença, i per una qüestió de pragmatisme, és indestriable el benestar social de l’avenç nacional i aquesta és l’aposta de l’independentisme, mal que els pesi a alguns. Un estat propi i millori les condicions de vida de tots els seus ciutadans i ciutadanes.

Li puc resumir en una frase d’un votant “Yo soy aquello que antes decian CHARNEGO, però vengo a decir que Sí para vivir mejor y que mis hijos también lo esten”.

L’experiència de la gent de la consulta amb qui he pogut parlar, que estaven a les taules el dia de la consulta i en especial els dies de vot anticipat, és especialment positiva quan els ha estat possible explicar a persones de la nova immigració el perquè de la consulta i el seu caràcter netament democràtic. Abans de fer segons quina afirmació li recomano que miri el reportatge de Vilaweb anomenat “les dues cares de la moneda”. 

Sens dubte, ha mancat poder-ho explicar més i millor, arribar a més gent. Una consulta no vinculant, organitzada completament de forma voluntària, sense gairebé pressupost i sense la complicitat de la majoria de mitjans de comunicació que miraven cap a un altre costat, té “handicaps”. Altres consultes recents organitzades oficialment no els tenen, i han fet el ridícul, si només tenim en compte el número de gent que s’hi ha interessat: parlem de la consulta de Barcelona del Sr. Hereu sobre la Diagonal però també de l’organitzada per l’Ajuntament de Terrassa sobre les inversions municipals, amb una participació del 8%

Pel que fa a la participació, vostè fa trampes quant juga amb el número de votants. És cert que el resultat en percentatge de l’Entesa i ERC a les passades municipals s’assemblen als de la consulta, al voltant del 13 o 14 %. L’únic detall és que els resultats que menciona és sobre el total del vot que hi ha participat, mentre que en la consulta és sobre el total del cens. De fet només és una PETITA diferència de 12.097 vots, quasi res.... un petit increment de vot del 218,29 % de les dues formacions. Si seguim amb l’exemple que vostè menciona, als vots d’ERC i Entesa hi podríem afegir tots els de CiU, i tenint en compte el tebi o quasi nul interès que ha mostrat aquesta formació per impulsar la consulta, resulta que o bé tenen un problema de desencaix amb el seu electorat o potser és que també hi ha votants del PSC que es passen a les tesis independentistes, com de fet ja va dir l’enquesta del passat 19 de maig a un mitjà no especialment afí a la causa com és “La Vanguardia”.

L’independentisme s’ha normalitzat a la societat catalana, el nombre d’independentistes puja a tot arreu, i també a Sabadell. Fins l’any 1999 cap força independentista tenia un regidor a Sabadell, fa 10 anys una consulta independentista i menys aquí Sabadell era inimaginable. Ara ens hem mobilitzat 22.300 independentistes a Sabadell i fins i tot el Sr, Bustos dóna suport en un Ple a la celebració de la consulta. S’ho miri com s’ho miri, Sr. Santamaria, això és imparable.

En aquest post agraeixo les aportacions i les idees d'en Xavi Rossell, d'en Juli Fernandez i de l'Eloi Pineda

30M, Vota “Sí”

El proper 30 de maig a Sabadell es durà a terme la Consulta sobre l’Autodeterminació a Sabadell, un camí que va encetar Arenys de Munt i al que s’hi han anat unint més municipis en diverses onades de consultes, aquestes. són un gran instrument per fer pedagogia de la participació ciutadana però també per l'exercici de la democràcia. Molta gent ens ha preguntat, i a Sabadell quant? Doncs el proper diumenge 30M, tot un repte tant per la infraestructura necessària en una població tant gran, com pel fet de ser l’ única ciutat del país que ho fa en aquesta data. Si tens més de 16 anys i estàs empadronat a Sabadell, des d’Esquerra et volem animar a votar “Sí” a la independència de la nostra nació.


Tal i com està la situació política actual i l'estat d'ànim de la gent, en aquests moments l’única idea que fa moure centenars de milers persones un matí de diumenge, a ciutats grans com Sant Cugat o a petites con Ullastrell, és la idea de la llibertat nacional i la del procés democràtic cap a la independència. Es va veure en les anteriors consultes a altres municipis i estem treballant des del primer dia perquè es torni a veure el 30M a la nostra ciutat. No et deixis enganyar per la participació o per la seva oficialitat, i vés a votar, a altres referèndums organitzats per grans ajuntaments amb pressuposts milionaris i amb l’estructura “oficial” a disposició, han tingut una baixíssima participació i el resultat en cap cas ha estat qüestionat. Les diverses onades de referèndums per l’autodeterminació han atret la mirada de molts mitjans de comunicació internacionals que se n’han fet ressò, i avui i gracies a això, internacionalment Catalunya comença a estar al mapa al costat d’altres pobles que lluiten per la seva llibertat.


Votar "Sí" ajuda a perdre la por sobre el procés d’independència. Massa sovint els qui no volen que els Països Catalans decideixin el seu futur en llibertat treuen el fantasma de la divisió social, d'allò que ens separa. Aquest argument es desmunta completament quan en altres ciutats i pobles veiem a milers de persones anant a votar sobre la independència de Catalunya, I aquí a Sabadell, quan veiem que la gent s’acosta a les urnes de vot anticipat que hi ha repartides per tota la ciutat, tranquil·lament i amb actitud festiva. Gent de totes de les edats i procedència, que parlen diverses llengües, i que segurament sobre altres qüestions discrepen, però que són capaces d'expressar-se lliurement a favor del "sí" o del "no" en un procés netament democràtic i cívic.


Les Consultes populars per l’autodeterminació són una nova fita que l’ independentisme posa a l'agenda política del país, i després d’aquestes, caldrà recollir el testimoni des de les institucions. Els que volem que tingui lloc una consulta oficial, decisòria i amb totes les garanties electorals, continuarem treballant-hi, des de les institucions i des del carrer. Acabem d’aprovar al Parlament una Llei de consultes, un reconeixement parlamentari de les consultes sobre la independència i la vigència del dret a l’autodeterminació de la nació catalana; però sabem que no n’hi ha prou, que cal anar molt més enllà. Ara cal que tu votis, poder votar i fer-ho pel "Sí" és una oportunitat única que no es pot malbaratar.

Cal que reinventem Sabadell?

Un dels records més vius de la meva infantesa és la fressa de les ordidores o dels telers, o l’olor característic de la llana, del fil i de la borra a l’anar cap a l’escola; els meus pares i els meus avis, a l’igual que la majoria de la ciutat, eren treballadors de l’industria tèxtil. Crec que la meva filla de set anys no ha vist cap teler i desconeix el passat fabril de la nostra ciutat. Sabadell aquests darrers anys ha sofert una profunda transformació i poc queda d’aquella ciutat dels tres torns, del ram de l’aigua i de les cosidores de peces.

Hem recuperat el rodal i aquell riu declarat biològicament mort, que sempre feia olor i sempre baixava d’un color diferent, tot dependent del color de l’última comanda que calia servir. Encara hi queda molt per fer, però només cal passejar-hi un cap de setmana per descobrir com a poc a poc l’anem recuperant i com ens l’anem fent nostre. Altres parts de la ciutat també han millorat moltíssim, els barris han sofert tot un canvi, Torre-Romeu, Can Puiggener, Ca n’Oriac o les Termes per citar-ne alguns, han millorat les seves infraestructures, s’hi ha fet places i se n’han dignificat les zones publiques. S’ha renovat bona part dels serveis de salut, tant els CAP, com l’Hospital Taulí o l’Aliança, s’han construït guarderies públiques i centres cívics. La Generalitat està construint l’obra més important dels darrers anys, un avenç importantíssim a la infraestructura ferroviària que ha de millorar, no només la fisonomia  i la circulació i de Sabadell si no de tota la comarca. I els últims plans FEIL han donat l’últim toc a aquest canvi, renovant el ferm i les places del centre de la ciutat que potser eren les més oblidades.

Però, i un cop canviada la ciutat i a punt de solfa, ara què? Cap a on anem? Sembla que falten idees, que no hi ha cap projecte de ciutat, que hem perdut el rumb. No som una ciutat fabril, però què som ara?. Una ciutat de serveis, de cultura? Dubtem i donem voltes i cada dia que passa perdem oportunitats de construir-ne un, amb passió i il•lusió no n’hi ha prou, cal posar-hi una mica de matèria gris i molta feina cap a una direcció en concret. Un dels nous parcs industrials que es volien potenciar i que eren una magnífica oportunitat de definir un projecte, l’acabaran convertint en un parc comercial i d’oci, la Ciutat de la Música no sabem cap on va, qui se’n recorda del Parc de Salut que havia d’anar a la caserna de la Guàrdia Civil? o potser... algú sap algun dels projectes que ens han de dur cap a una ciutat que pretén ser alguna cosa?.

Abans de les eleccions, es tallarà la cinta de les pistes d’atletisme i d’alguna plaça d’última hora, es continuarà amb la política clientelar i es collarà amb l’amenaça del retall de les subvencions a alguna entitat no afí, i segurament seguiran guanyant les eleccions els mateixos i Sabadell seguirà perdent pistonada, seguirà sense rumb, no tindrem ni olor a llana i a fil, i no serem ni una ciutat fabril ni de cultura, ni de..., això si, tindrem molta passió per Sabadell i ens seguirem creient el melic del mon.

Potser ja és hora que repensem Sabadell i posem fil a l’agulla.

Política a Sabadell (2)

Aquest matí una companya m'ha suggerit de mirar el Sabadell ha de Canviar. I jo que creia que les únics que utilitzaven aquest estil de fer noticies eren els de la COPE i els seus successors.... ! Després de la sorpresa inicial que hi hagi grups polítics que es dediquin a fer confidencials, m'agradaria puntualitzar alguna de la informació que hi apareix i que no està del tot contrastada.

Nosaltres no hem dit que "que les propostes d’Esquerra han quedat tapades per la crispació de la que en  culpa, pel seu to àcid,  a CiU i en particular a ICV-EUIA.". És cert que hi ha mitjans de comunicació que se'n fan ressò d'aquesta manera, però n'hi ha d'altres que no. Vostès saben millor que ningú, que les declaracions a aquesta ciutat es simplifiquen i que els titulars sempre responen als interessos dels mateixos.

El que vàrem dir és que el to àcid del ple, del govern i de la oposició, tapen les propostes polítiques a Sabadell. ICV-EUiA i CiU s'hi han apuntat en aquesta legislatura, i no és la manera de fer política que ens agrada, preferim fer política en positiu  No ens queixem de que quedin tapades les nostres propostes, queden tapades qualsevol tipus de proposta. És normal que quant manquen propostes, pugi el to de veu, però no se'n ha d'abusar... Crec que hi ha propostes damunt de la taula per part de tots els partits polítics i aquest to impedeix analitzar-les i treballar-les, ja que en desvia l'atenció. Demanem de no utilitzar els tribunals com a arma política, si hi ha coses ha denunciar a la justícia, no s'ho pensin, endavant!. Però hi ha temes punibles políticament que no ho son judicialment. 

Els atacs personals no ajuden a res. És massa fàcil fer titulars simplistes, no cal que els hi ho posem fàcil!. Ja suposo que els va molt bé, als un i als altres, que s'alimenten d'ells; però fan un flac favor a la política. Després ens preguntem i ens queixem que hi ha descrèdit dels polítics, sembla que hem oblidat allò de vetllar per l'interès comú, veient el que surt a la premsa, queda tant lluny....,

El resultat final és que malauradament vostès i el PSC acaben fent allò que critiquen. Política personalista!