10.000 a Brusel·les per l'autodeterminació

Les declaracions d'alguns dirigents espanyols, tant del PP com del PSOE, després de les eleccions basques i galleges em deixen consternat. Parlen de 'radicalitat democràtica' referint-se als resultats al País Basc, quan, no cal recorda-ho, hi ha forces polítiques que estan il·legalitzades arran d'una llei que no promou especialment l'aposta política per la resolució del conflicte basc.

Mentrestant, ells mateixos incompleixen la legalitat vigent a l'Estat espanyol. Exemples d'això últim no en falten, tant de governs socialistes com del PP; el reiterat incompliment d'alguns aspectes dels Estatuts d'autonomia, tant del l'Estatut de Catalunya del 79 com el del País Basc, el poc desplegament i la invasió de competències que se n'ha fet, en són uns dels exemples més clars.

Aquest ha estat l'exemple de 'radicalitat democràtica' que s'ha vist els darrers 30 anys.

I per no anar tant lluny, en l'actual panorama polític, el qüestionament legal d'un estatut aprovat pel Parlament català, esmenat i retallat pel Parlament espanyol i definitivament votat i aprovat pel poble català, es preveu que sigui retallat per part d'un tribunal que no sé si és, però almenys es comporta, com un altre braç polític. Això és d'una 'cultura democràtica' sense precedents. Per no parlar de la burla que suposa el nou sistema de finançament que havia d'aprovar-se el mes d'agost i 9 mesos després, el mes calent és a l'aigüera. Que si ara la crisis, que si ara les eleccions, que si no sé què. En definitiva utilitzen les lleis quan els convé i quan no, doncs res, qui dia passa, any empeny.

Que no ens facin riure altre cop, que no ens tornin a dir allò de la radicalitat democràtica. Si volem ser demòcrates, amb aquesta gent no podrem, no ens deixem aixecar la camisa un altre cop. Només hi ha una solució. Independència.

Per fer una pas més, per fer sentir la nostra veu, aquest dissabte a Brussel·les... Si no podem físicament, almenys amb el cor.

10.000 a Brussel·les per l'autodeterminació!

RENFE de nou.

És al·lucinant l'exactitud de la RENFE. 4 gotes i tren avariat a l'Hospitalet amb els consecuents retards a tota la linea. Un altre cop tard a la feina.
Almenys, això s'ha de reconèixer, aquesta vegada un cop solucionada l'avaria han tingut l'amabilitat de comunicar-ho per la megafonia del tren. Llàstima que després s'han deixat els altaveus connectats i hem tingut que suportar el molest soroll de l'"Estàtica" la resta del viatge. No podia ser que ho fessin bé per un cop...

Pressupostos Aj. Sabadell 2009

Un cop més, estic indignat amb l'equip de govern.

El divendres a la tarda ens envien tota la documentació relativa a les despeses del pressupostos municipals i pretenen que ens possicionem amb només quatre dies, amb un cap de setmana entremig.

Crec que és un acte mes de prepotència i de manca de respecte a l'oposició. Amb actuacions com aquestes no aconseguiran mai la confiança de la resta de forces polítiques. Encara que fossin els millors pressupostos del mon, mereixen ser votats en contra.

Que te que amagar l'equip de govern per no voler que ens ho mirem a fons?

Altra vegada la RENFE

N'estic fart de que cada vegada que cauen quatre gotes la RENFE i sense cap tipus d'explicació als usuaris, acumuli en un tren almenys, retards de gairebé 3/4 d'hora.

S'ha de dir que, jo almenys, normalment no tinc problemes de retards, els trens que agafo quasi diàriament solem anar a l'hora, però quant plou, arribo sempre tard a la feina. És increïble!! 

Avui, que s'ha espatllat?, doncs no ho se. I el mes preocupant és que els meus companys de viatge semblaven tant resignats com jo a no saber-ho.

Senzillament plou, ja se sap.

Tenim unes infraestructures de fireta.

Traspàs ja!

El doble error

Fa temps que a Esquerra som el punt de mira de tots els observadors espanyols i catalans. Som una força emergent, malgrat algun atzucac de tant en tant, que posa en qüestionament el sistema polític català i espanyol, i que per tant, no ens podem permetre errors infantils com els que cometem massa sovint, i que criticaríem i ens estiraríem del cabells si algú altre ho fes; ja siguin declaracions post-costellades, germans amb càrrecs de confiança, fotos fora de to, etc, això només ajuda als nostres rivals a posar-nos a mig l'ull de l' huracà per després dir-nos ho poc competents que som, tapant tota la bona feina que fem a les diverses conselleries.

L'últim i lamentable error, el del molt honorable President del Parlament Català, Ernest Benach, petit error, al meu entendre, de pensar-se que ningú es fixaria en el "tunning" del seu cotxe oficial i del que va tardar en donar les explicacions corresponents.
I després de l'embolic i campanya mediàtica, potenciada per les declaracions d'un eco-coseller que desprès de treure'l del seu feu, de poca feina i molta foto, ens la te jurada, ha comés el pitjor de tots els errors de l'episodi. Malgrat defensar públicament les modificacions que havia efectuat en el vehicle per tal d'adaptar-lo a les necessitats del seu càrrec, tirar-se enrere per la pressió mediàtica. No hi hem de caure en això home!.

No valoraré si la despesa era necessària o no, o si un A8 és el cotxe adient o no, jo no soc el President del Parlament, però si era necessari, tal i com va defensar, no es pot arrugar, no ha de sentir-se pressionat per discursos completament demagògics per fer-lo sentir culpable. N'hi ha tantes de despeses supèrflues!, i també en temps de crisis, començant per campanyes publicitàries sense cap missatge per part de la Generalitat i d'ajuntaments com el nostre, per ministeris com el de Cultura o Ensenyament amb pressupost però sense competències, amb Diputacions amb pressupostos increïbles amb els que no sabem ven bé que en fan, amb institucions com la Monarquia sense cap tipus de control de despeses, ... en trobaríem tants d'exemples, que sembla mentida que protagonitzem aquests lamentables espectacles.

Tinc la sensació que a vegades ens sentim com a nous rics, que malgrat ser-hi no hi sabem estar. S'han de donar tantes explicacions com faci falta, ser el màxim de transparents però quant es pren un decisió, s'ha de tirar endavant malgrat els medis, que sempre son contraris. Si no, mai ens prendran seriosament.