Altra vegada la RENFE

N'estic fart de que cada vegada que cauen quatre gotes la RENFE i sense cap tipus d'explicació als usuaris, acumuli en un tren almenys, retards de gairebé 3/4 d'hora.

S'ha de dir que, jo almenys, normalment no tinc problemes de retards, els trens que agafo quasi diàriament solem anar a l'hora, però quant plou, arribo sempre tard a la feina. És increïble!! 

Avui, que s'ha espatllat?, doncs no ho se. I el mes preocupant és que els meus companys de viatge semblaven tant resignats com jo a no saber-ho.

Senzillament plou, ja se sap.

Tenim unes infraestructures de fireta.

Traspàs ja!

El doble error

Fa temps que a Esquerra som el punt de mira de tots els observadors espanyols i catalans. Som una força emergent, malgrat algun atzucac de tant en tant, que posa en qüestionament el sistema polític català i espanyol, i que per tant, no ens podem permetre errors infantils com els que cometem massa sovint, i que criticaríem i ens estiraríem del cabells si algú altre ho fes; ja siguin declaracions post-costellades, germans amb càrrecs de confiança, fotos fora de to, etc, això només ajuda als nostres rivals a posar-nos a mig l'ull de l' huracà per després dir-nos ho poc competents que som, tapant tota la bona feina que fem a les diverses conselleries.

L'últim i lamentable error, el del molt honorable President del Parlament Català, Ernest Benach, petit error, al meu entendre, de pensar-se que ningú es fixaria en el "tunning" del seu cotxe oficial i del que va tardar en donar les explicacions corresponents.
I després de l'embolic i campanya mediàtica, potenciada per les declaracions d'un eco-coseller que desprès de treure'l del seu feu, de poca feina i molta foto, ens la te jurada, ha comés el pitjor de tots els errors de l'episodi. Malgrat defensar públicament les modificacions que havia efectuat en el vehicle per tal d'adaptar-lo a les necessitats del seu càrrec, tirar-se enrere per la pressió mediàtica. No hi hem de caure en això home!.

No valoraré si la despesa era necessària o no, o si un A8 és el cotxe adient o no, jo no soc el President del Parlament, però si era necessari, tal i com va defensar, no es pot arrugar, no ha de sentir-se pressionat per discursos completament demagògics per fer-lo sentir culpable. N'hi ha tantes de despeses supèrflues!, i també en temps de crisis, començant per campanyes publicitàries sense cap missatge per part de la Generalitat i d'ajuntaments com el nostre, per ministeris com el de Cultura o Ensenyament amb pressupost però sense competències, amb Diputacions amb pressupostos increïbles amb els que no sabem ven bé que en fan, amb institucions com la Monarquia sense cap tipus de control de despeses, ... en trobaríem tants d'exemples, que sembla mentida que protagonitzem aquests lamentables espectacles.

Tinc la sensació que a vegades ens sentim com a nous rics, que malgrat ser-hi no hi sabem estar. S'han de donar tantes explicacions com faci falta, ser el màxim de transparents però quant es pren un decisió, s'ha de tirar endavant malgrat els medis, que sempre son contraris. Si no, mai ens prendran seriosament.

Tots junts podem

Fa pocs dies la militància d’ERC Sabadell varem escollir una nova executiva pels propers dos anys. Una executiva molt jove perquè creiem que és la única manera de tirar endavant un projecte il·lusionador per a la nostra ciutat i on ens agradaria poder comptar amb la complicitat de la gent de les associacions veïnals i de les entitats de la nostra ciutat. Algun articulista sabadellenc ens anomenava la candidatura oficialista ¿? No se d’on ho ha tret!!, la nostra voluntat ha estat sempre la de poder comptar amb tothom, i crec que ens n’hem sortit, ja que hi ha persones amb càrrecs orgànics i representatius de diversos corrents interns. Per tal d’anar incorporant més gent al projecte d’Esquerra ens hem presentat a les urnes amb una important renovació, gairebé la meitat dels actuals membres, 5 de 11, són persones que no hi eren presents a l’executiva que es va presentar ara fa dos anys.

Estem orgullosos de ser dels pocs partits polítics que com a mínim mensualment, convoquem a tots els militants i simpatitzants a parlar, a debatre i a consensuar les nostres propostes sobre política municipal, a vegades ens equivoquem i a vegades l’encertem, però considerem que és l’única manera de treballar per que tots ens sentim còmodes amb les iniciatives que impulsem , i creiem que aquests dos propers anys cal continuar fent esforços en reforçar-ne la participació i implicació, com a única manera d’elaborar i difondre les alternatives al govern estancat i sense idees dels partits que dirigeixen la nostra ciutat, PSOE-PP.

No ha estat mai voluntat nostra, ni com a Secció Local ni com a Grup Municipal, a diferència d’altres, de fer de franctiradors, que des de dalt de la muntanya, i sense entrar a contrastar programes i idees, disparen a tot el que es mou. La nostra oposició no aspira a ser demagògica i d’oposició sense altre argument del no pel no. No creiem que ajudi a avançar cap enlloc, no ens oposarem a les poques coses que l’equip de govern fa bé, i criticarem i serem tant contundents com faci falta amb les coses que no ens agradin, i quant tinguem alternatives , si ens deixen, les explicarem.

Esperem també poder treballar aquests dos anys conjuntament amb altres projectes polítics per intentar forçar al canvi de rumb que aquesta ciutat necessita. Volem treballar per una ciutat menys clientalista i mes compromesa amb les persones. En definitiva per una ciutat i per un país més lliure i independent. Esperem poder comptar també amb tu.

Un altre món és possible.

Aquest és un eslògan d’una famosa Ong, una frase que a mi també hem va portar a fer el pas i decidir-me a militar activament en política. Vaig demanar el carnet de militant l’any 1999, poc abans de la campanya electoral de les municipals on varem aconseguir el primer regidor.
Des de llavors he tingut la sort de veure créixer i madurar el partit i la nostra secció, en tots els sentits. En aquests 8 anys hem duplicat el nombre de regidors i triplicat el de militants, hem estat al govern i a la oposició, tenim més experiència, disposem de majors recursos i hi ha una dinàmica i uns equips de treball molt més organitzats.

Possiblement i hi ha diverses maneres d’aconseguir els nostres objectius nacionals, i a tots ens agrada discutir acaloradament sobre quina estratègia és la millor, però el que és segur, és que per aconseguir-ho, hem de tenir una major presència en les institucions, i entre elles i especialment, en el nostre ajuntament.

Fa mesos que molts ens hem ofert per treballar en el programa electoral, en la campanya electoral, en els projectes i propostes de ciutat, les úniques que es mouen en els dos grans eixos que ens defineixen, nacionals i d’esquerres. Propostes moltes d’elles innovadores, que volen donar resposta als neguits i a les preocupacions, a les il•lusions i les esperances de tots, partint de l’experiència vital i no de grans despatxos allunyats moltes vegades de la realitat.
El nostre, és un projecte molt ambiciós, on anem fent passets i on ens volen aixafar a cada un d’ells, i no cal fer-se el màrtir, molt propi ara que acaba de passar la Setmana Santa, però poc pràctic en política. Les regles, son les que son, i no les podem canviar. El millor mitjà de comunicació ets tu, que coneixes les nostres propostes i que saps a qui van dirigides i com fer-les arribar.

Pràcticament només queda un mes per a les eleccions municipals, i el resultat d’aquestes depèn en gran mesura de l’esforç de tots nosaltres. Tots tenim una vida molt complicada, a tots ens costa sortir de casa, robar una mica de temps la família o a la son, però la política no la podem deixar només en mans dels altres.

El teu carnet de militant, segur que també és una aposta. Potser no per canviar tot el món, però si una miqueta el nostre país i la nostra ciutat. Et demano un últim esforç abans de les eleccions, hi ha molts llocs on la teva presència és valuosíssima. Si volem un bon resultat ens cals tu, tots som imprescindibles i entre tots podem fer possible un altre Sabadell.

Estil bustos

Estem en pre-campanya electoral, és l’hora de que els partits polítics expliquem als ciutadans el nostre programa electoral, però també és moment de valorar la feina del que ha estat l’equip del govern durant els quatre anys de legislatura. Estem convençuts de que durant aquest temps s’ha fet feina, de fet, d’això es tracta, i el partit socialista amb tot el seu aparell mediàtic ja se n’encarrega d’explicar-ho sobradament, però al nostre entendre, aquest equip de govern té algunes assignatures pendents i una és el seu alcalde i la seva incapacitat d’estar al front en moments de crisis.

En aquest mandat el consistori ha tingut dues grans crisis polítiques. La primera, en el moment que es va trencar la coalició de govern, on primer CiU i després Esquerra i Icv-Euia van sortir del govern. Una cosa que ens va sorprendre és que en el moment de màxima tensió, en la reunió on es va acabar de trencar el pacte, el senyor alcalde no hi era present. Va delegar la feina bruta de fer-nos fora en dues altres persones de l’equip del govern. Sis anys de treball conjunt es van donar per liquidats amb unes declaracions als mitjans de comunicació abans de parlar amb nosaltres, i una reunió després, sense la seva presència. Un final decebedor.

L’altra crisis de govern, la tenim aquest dies, amb el contenciós administratiu presentat per algunes forces polítiques pel conveni signat entre l’alcalde i el Sr Rubalcaba, ministre de l’ Interior espanyol, per la cessió de l’antiga caserna de la Guardia Civil.

Abans del ple es van retirar dues de les mocions a canvi del compromís de parlar-ne i donar les explicacions al més alt nivell, i en aquesta ocasió, l’alcalde també és incapaç de posar-se al davant de la negociació i mantenir una reunió amb les altres forces polítiques. Com en l’altra ocasió, envia a altres persones a fer la feina.

Tenim un alcalde que gairebé és omnipresent, que està a tot arreu, sempre ens el trobem inaugurant coses, algunes fins i tot més d’una vegada. I ja està bé que hi sigui en els moments dolços!. L’alcalde ha d’estar al costat dels ciutadans, i tant que sí. Però també el volem ens els moments durs, en els moment d’assumir responsabilitats, de dialogar, de negociar i potser de reconèixer que tot no s’ha fet del tot bé. Tot és millorable i el diàleg és important per poder-se entendre.

Potser aquest és "l’estil Bustos", i no ens agrada, ho hem dit en més d’una ocasió i ho tornem a dir ara. Esperem que el sr. Alcalde reflexioni i pel bé de tots, canviï aquesta actitud.