A començaments dels anys 70, quant jo vaig començar a tindre us de raò, recordo com veia l'agulla del comptaquilòmetres del Seat 600 del meu pare, arribava només al 90, i quant de lluny quedava el límit de velocitat de l'autopista, que ja en aquells temps era de 120.
L'any 2011 i contra tot pronòstic, amb vehicles amb motors molt més eficients, que tenen un consum un 50% menors a aquells cotxes i on la seguretat s'ha vist multiplicada per no se quina quantitat, les autoritats espanyoles han decidit abaixar el consum de benzina, deixant la velocitat màxima 110, per sota els 120 km/h que varen fixar, també per un problema energètic, allà l'any 73. Al meu entendre; tot un despropòsit!.
Sense tindre el detall del consum d'hidrocarburs a l'estat espanyol, i entenent la preocupació de les autoritats espanyoles pel conflicte a l'Orient Mitjà, aquesta mesura al meu entendre, va contra tota la filosofia d'infraestructures que tant el PSOE com el PP han mantingut durant tots aquests anys.
En aquest Estat, la màxima prioritat ha estat promoure el consum de betzina enfront altres tipus d'infraestructures, sinó, no s'enten, que hi hagi vies de tren, com la de Ripoll, que ara tardin més que a començaments del segle passat, que seguixin projectant infraestructures viaries sense incloure infraestructures ferroviaries, com ara el Quart Cinturó, o que hi hagi una greu mancança de xarxes de tren, com ara un dels corredors viaris més importats com és la AP7 en el tram Martorell - Mollet que no tingui un seu homòleg ferroviari, o que cap al sud del nostre país seguim amb via única, per posar alguns exemples.
El transport de mercaderies és un altre exemple de priorització de les vies rodades enfront altres solucions. A diferència dels nostres veïns francesos, els contenidors i les mercaderies per via ferroviària son completament testimonials. Els contenidors que venen d'Europa en tren, en comptes de continuar per una via d'ampla europeu, fins ara, es carregen i es distribueixen en camions, i els que venen en vaixell i arriben a un dels ports mes importats del sud d'Europa com és Barcelona, també es tenen que dristribuir en camió. Aquesta aberració sembla que es comença a solucionar paulativament i es comencen a fer els deures, 50 anys tard!.
Els 110, tot s'ha de dir, venen acompanyats per la baixada del bitllets de transport públic, per incentivar-ne el consum. Gracies!!!. Tot i que jo crec que s'incentivaria més, si els trens no s'espatllessin tant, si el personal no estigues de vaga cada dos per tres, si les estacions estiguessin adaptades, si tinguéssim certa garantia dels horaris, si els retards fossin només puntuals i no a totes les hores punta, si la freqüència d'autobusos fos la necessària, si també arrivessin als polígons industrials a les hores que comencen les industries i no a mig matí, si per exemple de Sabadell a Palau (menys de 20 km) no es tardés una hora en arribar-hi. En fi, que si volem incentivar el transport public, el que s'ha de fer és revisar-lo tot, de cap a peus, per molt que baixem el preu, per arribar a Palau, pràcticament només és viable anar-hi amb cotxe.
La bicicleta també és un gran oblidada, a excepció de Barcelona on el Bicing funciona a tota màquina, altres grans ciutats com la nostra, la tenen del tot oblidada. Carrils bici que no se sap on van, on no hi ha cap ruta que porti cap al centre, a excepció de carrers, com el de darrera de casa meva, on fa un més han pintat unes bicicletes al mig de la via (no voldran que ens creguem que això és un carri bici, oi?) i que moltes vegades estan ocupades per cotxes, tal i com hem denunciat repetidament, no son un bon sistema d'incentivar-ne el us. No seria factible un bicing a Sabadell, una ciutat on sense tindre en compte els barris de Torre-Romeu o Poble Nou que tenen una altre realitat, és pràcticament sense desnivells? Jo crec que si. Però tardaran 10 anys en fer-ne l'estudi i uns altres tants perquè ens en donin els resultats.
Tot sembla indicar que la baixada de velocitat només aconseguirà molestar a tothom, que es farà un pegat i que quant Libia s'estabilitzi, traurem les enganxines dels senyals de tràfic i les polítiques de canvi de model d'infraestructures, quedaran en l'oblit fins a una nova crisis del petroli.
Les inèrcies no es canvien així com així, i tant uns com els altres, tenen un model basat en el cotxe, i quant passí la crisis; tornaran a fer mes carreteres, per posar-hi mes cotxes, que es col·lapsaran en poc temps, i faran més carreteres, i així tant els amics de Repsol i Cia o els de les constructores amigues, faran molts diners.
Potser ja n'hi ha prou no?
