Les declaracions d'alguns dirigents espanyols, tant del PP com del PSOE, després de les eleccions basques i galleges em deixen consternat. Parlen de 'radicalitat democràtica' referint-se als resultats al País Basc, quan, no cal recorda-ho, hi ha forces polítiques que estan il·legalitzades arran d'una llei que no promou especialment l'aposta política per la resolució del conflicte basc.
Mentrestant, ells mateixos incompleixen la legalitat vigent a l'Estat espanyol. Exemples d'això últim no en falten, tant de governs socialistes com del PP; el reiterat incompliment d'alguns aspectes dels Estatuts d'autonomia, tant del l'Estatut de Catalunya del 79 com el del País Basc, el poc desplegament i la invasió de competències que se n'ha fet, en són uns dels exemples més clars.
Aquest ha estat l'exemple de 'radicalitat democràtica' que s'ha vist els darrers 30 anys.
I per no anar tant lluny, en l'actual panorama polític, el qüestionament legal d'un estatut aprovat pel Parlament català, esmenat i retallat pel Parlament espanyol i definitivament votat i aprovat pel poble català, es preveu que sigui retallat per part d'un tribunal que no sé si és, però almenys es comporta, com un altre braç polític. Això és d'una 'cultura democràtica' sense precedents. Per no parlar de la burla que suposa el nou sistema de finançament que havia d'aprovar-se el mes d'agost i 9 mesos després, el mes calent és a l'aigüera. Que si ara la crisis, que si ara les eleccions, que si no sé què. En definitiva utilitzen les lleis quan els convé i quan no, doncs res, qui dia passa, any empeny.
Que no ens facin riure altre cop, que no ens tornin a dir allò de la radicalitat democràtica. Si volem ser demòcrates, amb aquesta gent no podrem, no ens deixem aixecar la camisa un altre cop. Només hi ha una solució. Independència.
Per fer una pas més, per fer sentir la nostra veu, aquest dissabte a Brussel·les... Si no podem físicament, almenys amb el cor.
10.000 a Brussel·les per l'autodeterminació!
